Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Abba Mari ben Mosé ben Yosef

1 Resposta

(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà– que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.

L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).

Yonà ben Abraham Gerundí

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – Toledo, Castella, 1263)

Talmudista, moralista i dirigent jueu. Cosí de Mosé ben Nahman i denominat el Sant i el Piadós.

Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes. Fundà escola a Girona, a Barcelona -on tingué per deixebles Selomó ben Adret i Hil·lel de Verona- i a Toledo.

Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit col·lectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes.

Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral. La més important és Capítols de penediment, que té més de 60 edicions.

Ylla, Joan

Deixa un comentari

(Molló, Ripollès, 23 gener 1877 – Manila, Filipines, 19 maig 1956)

Religiós dominicà i canonista. Professà al convent d’Ocaña (1893) i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901. Se n’anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la universitat de Santo Tomás de Manila.

Fou vice-rector i rector del col·legi de San Juan de Letrán de Manila, vice-rector de la universitat de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila (1933-56). Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde.

És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses. Publicà articles a “Ciencia Tomista”, a “Angelicum”, a “Unitas” i sobretot al “Boletín Eclesiástico de Filipinas”. Escrivia de preferència en castellà i anglès.

Yëhuda ben Yaqar

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XII – segle XIII)

Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença.

És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l’Haggadà de Pasqua.

Yehudà ben Barzilay ha-Bargeloní

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XI – segle XII)

Talmudista jueu. Deixeble d’Ishaq ben Reubén.

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes: qüestions matrimonials (al Yahas Seer Basar), qüestions monetàries (al Séfer ah-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Setarot o llibre de formularis) i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps (al Séfer ha-‘Ittim).

Inaugurà a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yesira.

Tingué una polèmica amb Abraham bar Hiyya sobre la celebració del matrimoni.

Ya’aqob ben Seset

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Cabalista jueu. Deixeble d’Ishaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.

El 1243 compongué el llibre Sa’ar ha-Samaym (La porta del cel), en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques.

Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mesib Debarim Nekohim, i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ho-Bitahon, que ha estat atribuït a diversos autors.

Xixilona

1 Resposta

(Catalunya, segle IX – 945)

Dama. Figura esmentada com a filla del comte de Barcelona Guifre el Pilós. Entrà en religió.

Se’n conserva la lauda sepulcral, que aprofita el revés d’una placa visigòtica de pedra decorada. procedent de Santa Maria del Camí de la Garriga.

Xercavins i Rius, Josep

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1849 – Gandia, Safor, 1917)

Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula.

Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles.

És autor d’unes Cobles a la Verge de Meritxell i d’alguns escrits en castellà.

Xarrié i Pruna, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1792 – 12 setembre 1866)

Teòleg i predicador. Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors.

Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma de Mallorca. El 1814 acabà la carrera.

El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera.

Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma. Tornà a Barcelona i hi fundà el col·legi de Sant Tomàs.

Vives i Argemí, Joan Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952)

Religiós escolapi. Després d’exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s’instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista “Academia Calasancia”.

Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia).