Arxiu d'etiquetes: reivindicacions

Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

1 Resposta

(Catalunya, 1950 – 1990)

Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.

En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.

Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.

De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.

Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat

1 Resposta

(Montserrat, Bages, del 12 al 14 desembre 1970)

Tancament al monestir d’uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d’ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977. Entre els intel·lectuals hi havia artistes, escriptors, cantants, etc.

La Declaració de Montserrat denunciava els mitjans de comunicació espanyols perquè tergiversaven la informació, demanava una amnistia general per a tots els presos polítics i socials, abolir les jurisdiccions especials i la pena de mort, i que s’establís un estat plenament popular, per garantir les llibertats democràtiques i els drets dels pobles i nacions de l’estat, inclús el dret d’autodeterminació.

Assemblea de Parlamentaris (1977)

4 Respostes

(Barcelona, 25 juny 1977)

Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15 juny 1977).

Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S’encarregà, mitjançant una sèrie de comissions, de conduir el procés pre-autonòmic a Catalunya, com l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19 desembre 1978).

Assemblea de Parlamentaris (1917)

12 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1917 – Madrid, octubre 1917)

Reunió extraordinària de diputats i senadors.

Davant la crisis social, política i militar de l’estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país.

La vaga revolucionària del mes d’agost forçà la dimissió d’Eduardo Dato, però alhora espantà la burgesia i Francesc Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d’un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s’estroncà el moviment reformista.

Assemblea Constituent del Separatisme Català

5 Respostes

(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928 – 2 octubre 1928)

Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l’Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d’aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol.

A l’assemblea es va aprovar una constitució provisional de la República Catalana i s’intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.

Canadenca, vaga de La -1919-

4 Respostes

(Barcelona, 5 febrer 1919 – 14 abril 1919)

Conflicte social que tingué lloc a la ciutat. Produït a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro de Barcelona, filial de l’empresa canadenca Barcelona Traction Light and Power, que es transformà en vaga general.

A causa de l’acomiadament d’obrers de Riegos, s’inicià la vaga, que s’estengué, per solidaritat, als obrers de l’aigua i tèxtils, i foren empresonats prop de 3.000 obrers a Montjuïc. El sindicat d’arts gràfiques emprà la “censura roja” per controlar les informacions sobre el moviment.

canadenca2Davant l’extensió del conflicte, el cap del govern, comte de Romanones, envià Carles Emili Montañès com a governador civil, i Doval com a cap de policia, per establir un acord.

L’actuació de Salvador Seguí en el míting de les Arenes (14 març) féu possible l’acord, i es tornà al treball. Tanmateix, les autoritats militars no acceptaren els termes del pacte, i quedà sense efecte l’alliberament dels 79 vaguistes detinguts.

El capità general Joaquim Milans del Bosch declarà l’estat de guerra, practicà nombroses detencions i obligà Montañés i Doval a renunciar als càrrecs. El conflicte es resolgué el 14 d’abril amb un compromís favorable als vaguistes.

Un reial decret establia la jornada de 8 hores, reclamada pels obrers, a tots els territoris de l’estat. El conflicte costà la dimissió de Romanones, i, gràcies a l’actuació de Seguí, la vaga prestigià la CNT.