(Catalunya, 1273 – Nàpols, Itàlia, 19 agost 1302) Duquessa de Calàbria. Filla del rei Pere II de Catalunya i de Constança de Sicília. El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana.
Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de mort (1309) esdevingué rei Robert I de Nàpols.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana.
El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810.
Passà als De las Infantas, cognomenats Millars.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan.
Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.
(Nàpols, Itàlia. segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino.
Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto.
Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta.
(Nàpols, Itàlia, segle XVI – )
Títol, concedit a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera per Ferran el Catòlic.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón.
Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample. Aquest fou conegut com a Palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799.
(Mallorca, 1284 – Nàpols, Itàlia, 28 juliol 1345)
Reina de Nàpols. Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. El 1304 es casà amb Robert d’Anjou, fill de Carles II el Coix.
El seu marit fou proclamat rei de Jerusalem i de Sicília, bé que aquesta illa era ocupada per Frederic III. Esmerçà la seva col·laboració a fundar monestirs i convents a Nàpols i Terra Santa. Emparà el franciscanisme espiritualista de Miquel de Cesena, ministre general dels franciscans perseguit pel papa a causa de les seves idees rigoristes.
En morir el seu marit (1343) prestà el seu ajut per afrontar la invasió del rei Pere III el Cerimoniós contra Mallorca.
(Itàlia, 1278 – Nàpols, Itàlia, 20 gener 1343)
“el Prudent” Rei de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en hostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya (1288), el qual els retingué fins el 1295.
Robert s’havia casat primerament amb Violant d’Aragó, germana de Jaume II el Just (1297), de la qual tingué Carles, duc de Calàbria.
Li sobrevisqué la segona muller, Sança de Mallorca i el succeí la seva néta Joana I de Nàpols.
(Ponça, Itàlia, 5 agost 1435)
Batalla naval. Derrota d’Alfons IV el Magnànim davant l’illa de Ponça (davant el golf de Gaeta) per l’esquadra genovesa comandada per Biagio Assereto.
La reina Joana II de Nàpols havia nomenat Renat d’Anjou hereu de la corona i, en morir ella, Alfons IV el Magnànim, per tal d’intentar la conquesta del reialme, va assetjar Gaeta, però va ésser derrotat a Ponça i, amb els seus germans Joan i Enric i tot de cavallers catalans, aragonesos, sicilians i castellans, fou fet presoner.
Dut a Milà, el duc Filippo Maria Visconti el va tractar amb deferència i fins va entaular amb ell negociacions i hi signà una aliança adreçada a combatre la influència francesa a Itàlia; poc després els presoners eren alliberats.
Veure> Alagno, Lucrèzia d’ (amant napolitana d’Alfons IV el Magnànim).
(Barcelona, 16 juny 1455 – Nàpols, Itàlia, 9 gener 1517)
Reina de Nàpols (1476-94). Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez.
Es casà (1476) amb Ferran I de Nàpols, on va exercir de virreina.
Vídua (1494), hagué de fugir de Nàpols, i passà a València amb la seva filla Joana, vídua de Ferran II de Nàpols.
Tornà el 1506 a aquell regne, amb el seguici de Ferran el Catòlic, i hi establí una cort renaixentista castellanitzant.
Dades dels Països Catalans 