Arxiu d'etiquetes: químics/ques

Vallès i Terrades, Maties

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1958 – )

Periodista. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985. Aquest any entrà a treballar al “Diario de Mallorca”, del qual fou director adjunt des del 1996.

Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara “La Vanguardia”, “Diario 16”, “Geo”, “Correo Español”, “Heraldo de Aragón”, “Tiempo”, “Cambio 16”, etc.

És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art. Ha impartit diversos cursos sobre periodisme organitzats per la Universitat de les Illes Balears.

El 1992 hom li atorgà el premi Ciutat de Palma de periodisme, i el 1999, el primer premi de la Fundación del Fútbol Profesional.

Sols i Garcia, Albert

Deixa un comentari

(Saix, Alt Vinalopó, 2 febrer 1917 – Dénia, Marina Alta, 10 agost 1989)

Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d’investigador.

Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.

Sarrau, Jaume Emili

Deixa un comentari

(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)

Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.

Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).

També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.

Primo Yufera, Eduardo

Deixa un comentari

(Mazarrón, Múrcia, 1 abril 1918 – València, 28 octubre 2007)

Científic. Doctor en ciències químiques, catedràtic de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, fou director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València, president de l’Instituto Nacional de Ciencias del Medio Ambiente i president del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

La seva tasca investigadora i formadora d’investigadors a València assolí un nivell excepcional tal com li ha estat reconegut amb els premis obtinguts i pel seu renom científic internacional.

Orfila i Rotger, Mateu

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 abril 1787 – París, França, 12 març 1853)

Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S’especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l’hidroclorat de barita, l’àcid arsènic, etc.

Va ésser nomenat membre de l’Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l’Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d’Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal.

Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química.

Llambias i Roig, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)

Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.

Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.

Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.

Giner i Sorolla, Alfred

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 setembre 1919 – 8 febrer 2005)

Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954).

Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960).

Posteriorment tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l’evolució pre-biològica i la gènesi de la vida.

És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973). Ha participat també en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent) i en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.

Ferrer i Hernández, Jaume

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)

Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.

Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.

Bouin, Jules

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)

Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.

És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).

Belloch i Montesinos, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1896 – 1971)

Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.

Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.