(Prades, Baix Camp, 1535 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1597)
Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s’imposava.
Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.
Eixalana, Caterina
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Prades
Fletxa, Mateu (II)
(Prades, Baix Camp, 1530 – la Portella, Berguedà, 20 febrer 1604)
(dit el Jove) Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l’orde carmelità el 1552 a la província de València.
Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581.
En morir Maximilià, l’emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d’abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial.
A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d’Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d’Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita.
El 1599 Felip III de Catalunya el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.
Fletxa, Mateu (I)
(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)
(dit el Vell) Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.
La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.
Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.
Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.
Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.
Baltasana, tossal de la
(o tossal de la Torre) Cim (1.201 m alt) culminant de les muntanyes de Prades, situat al nord-est i dins el terme municipal.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí.
Abellera, l’
Ermita. L’edifici, del 1570, està incrustat en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit ja d’aixopluc a ermitans relacionats amb la tradició eremítica del Montsant.
Cap al 1484 hi estigué Bernat de Boïl, el qual sembla que intentà de fundar-hi una comunitat eremítica benedictina.
Dades dels Països Catalans 