Arxiu d'etiquetes: Prada (bio)

Tolrà, Tomàs

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1721 – 1804)

Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari (1745) i s’ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent.

El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se. Probablement s’establí a Barcelona. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.

Deixà extensos manuscrits, entre ells els dos volums en català Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblea o Convenció nacional de França, que restaren inèdits.

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)

Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.

El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).

Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

Tixedor, Francesc Xavier Valeri de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 16 novembre 1744 – 18 abril 1818)

Polític i jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.

Font, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)

Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.

Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).

Delamont, Ernest

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881)

Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera.

Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878).

Coder, Joan

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1778 – 1841)

Farmacèutic i botànic. Les seves noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals.

Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l’Euphorbia.

Fou el descobridor de l’Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms.

Cazals, Lluís

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – Sant Feliu d’Avall, Rosselló, 1995)

Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet.

Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady (USA).

Castelnau i Satge, Enric

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1814 – París, França, 1890)

Militar. Lluità a Àfrica i a Itàlia (1849). Fou ajuda de camp de Napoleó III.

Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià I i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien.

Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell (1870).

Branger, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )

Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.

Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.

Bauby, Fermí

1 Resposta

(Prada, Conflent, 1899 – Perpinyà, 1981)

Pintor. Decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà.