Cap de la costa de la Marenda, que tanca pel sud el golf de Paulilles.
Ullastrell, cap d’ -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Portvendres
Santa Caterina de Biarra
Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.
Cucala i Mir, Pasqual
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 – Portvendres, Rosselló, 31 gener 1892)
Guerriller carlí. De família camperola, s’incorporà a l’exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques.
Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier.
Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.
Courtais, Pere
(Portvendres, Rosselló, 1816 – Argelers, Rosselló, 5 novembre 1887)
Poeta. Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda.
Publicà Flors de Canigó (1868), recull de poesies en un català força net de gal·licismes. El 1874 publicà Dolçures i La pedregada.
És considerat un dels precursors de la Renaixença a la Catalunya Nord.
Cosprons
(ant: Cosperons) Poble, al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del segle XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons.
Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.
Brutus, Gilbert
(Portvendres, Rosselló, 2 agost 1887 – Perpinyà, 7 març 1944)
Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.
Membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou detingut i assassinat per la Gestapo.
En record seu, l’estadi dels Dragons Catalans de Perpinyà porta el seu nom.
Biarra, cap de
(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)
Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.
Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.
Dades dels Països Catalans 