Caseria, fins al 1966 del terme de Castanesa, a la dreta de la Valira de Castanesa, enfront de Fontjanina, lloc amb el qual es comunica per l’antic pont de Siscarri.
Arxiu d'etiquetes: ponts
Santa Quitèria -Plana Alta-
Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.
Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang.
Sant Antoni de la Grella
Antic santuari, al límit amb la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera d’Ordino, al mig de la gorja de la Grella (o gorges de Sant Antoni), destruït en obrir la nova carretera.
Prop seu hi ha l’antic pont de Sant Antoni, al camí d’Andorra la Vella a Ordino.
Montclús, castell de
(Aragó)
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del segle XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús.
Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús, d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça.
Margineda, la
Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s’obre pas vers Sant Julià.
L’antic pont de la Margineda és vora la caseria.
Escalls, pont dels
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Pont de construcció medieval, a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes.
Al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del Pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
Contreras, pont de
(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel)
Pont sobre el Cabriol, a la carretera de les Cabrelles, al límit actual del País Valencià amb Castella, l’accés al qual, pels dos vessants del riu, és fa mitjançant revolts molt acusats (port de Contreras).
Fou construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de Pajazo.
Actualment la carretera evita aquest pont aprofitant la presa del pantà de Contreras, construït vers el 1969 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes; té 880 milions de m3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca.
Bellús, balneari de
Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.
Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.
La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.
Ceret (Vallespir)
Municipi i capital comarcal del Vallespir (Catalunya Nord): 37,86 km2, 154 m alt, 7.621 hab (2012)

Estès per la vall mitjana del Tec fins a la serralada que separa la comarca de l’Alt Empordà. La zona muntanyosa és coberta de boscos de diverses espècies.
La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia i l’agricultura, de secà i de regadiu, dedicada especialment a les cireres (que són la fruita més primerenca del mercat francès) i a la vinya, que produeix vi dolç de qualitat i ha donat lloc a una cooperativa vinícola. La indústria ha estat superada pel creixement de l’estiueig i el turisme, que han impulsat l’economia del municipi.

La vila és al vessant septentrional del turó de Bolaric, conserva part de les antigues muralles i el pont del Diable (o pont de Ceret), sobre el Tec, del 1340; l’església parroquial de Sant Pere, amb un campanar del segle XI, va ser restaurada el XVIII; destaquen també, la font dels Nou Raigs (segle XIV), restaurada el 1713, i el Museu d’Art Modern (1950), amb obres dels nombrosos artistes que s’hi van establir a començament del segle XX i que foren anomenats de l’escola de Ceret (Ceret ha estat anomenat la Meca del Cubisme).
El 1660 hi tingué lloc la conferència de Ceret per tal d’establir la frontera franco-espanyola després del tractat dels Pirineus.
Dins el terme hi ha el barri del Pont de Ceret, el veïnat de la Cabanassa, el santuari de Sant Ferriol i l’església de Sant Jordi del Carner. Al sector del sud-est hi ha la zona residencials dels Alts de Ceret.
Arinsal
Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.
Hi passa l’antic camí de la Massana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Massana i d’Ordino).
L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.
