Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Antillón y Marzo, Isidoro de

2 Respostes

(Santa Eulalia del Campo, Terol, Aragó, 15 maig 1778 – 3 juliol 1814)

Geògraf i polític. Féu estudis a Saragossa i a València. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla i a Palma de Mallorca, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència. Parel·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalano-aragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona.

Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 fou un viatge pels pobles de l’illa i l’any següent participà en l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.

Durant la seva estada a l’illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811), Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc.

Més tard abandona Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista.

Antich i Oliver, Francesc

1 Resposta

(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )

Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.

Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

Antic de Llorac, Joan Miquel

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1771)

Polític. Regidor perpetu de l’ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI de Borbó. Intentà de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, responsable, segons ell, de la misèria de l’illa. Així, redactà, amb informació abundosa, un projecte de reforma.

Els diputats de la universal consignació confiaren aleshores llur defensa a l’advocat Joan Baptista Roca, el qual escriví unes objeccions. Però Antic replicà amb una Satisfacción de los reparos (1753), on justificà la seva crítica de la situació i la seva proposta, la qual reeixí, cinc anys després, amb la creació d’una junta de cabals comuns.

Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou.

Andrés i Morell, Carles

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 5 gener 1820)

Jurista. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats.

El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan Andrés, que publicà amb el títol d’Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l’Acadèmia de Florència.

Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.

Amorós i Pastor, Ciril

1 Resposta

(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)

Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).

Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).

Amorós i Ondeano, Francesc

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)

Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.

Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).

Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.

Amigues, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)

Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.

Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).

Amer i Servera, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1847 – 1910)

Metge per la Universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista “Unidad Católica” de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l’Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc.

Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a “L’Aurora” i a l’obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica.

Alòs i de Móra, Josep Maria d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)

Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.

Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.

Alegre i Gil, Miquel

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)

Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.

Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.