Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Lloansí, Cebrià

(Perpinyà, 1903 – 1984)

Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.

Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.

Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.

Lliboutry, Lluís

(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)

Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.

Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

Llano i Vagué, Francesc de

(València, 1792 – 1860)

Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846).

El 1884 proposà a la Societat Econòmica d’Amics del País, de València, la importació de guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d’arròs del País Valencià.

Llaneres i Amengual, Antoni

(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)

Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.

És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.

Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).

Líster Forján, Enrique

(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)

Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.

Lersundi y Ormaechea, Francisco Alejandro

(València, 28 gener 1817 – Baiona, País Basc francès, 17 novembre 1874)

Militar i polític. Governador de Madrid (1851). Ministre de la Guerra (1852), després va ésser successivament capità general de Castella la Nova, novament ministre de la Guerra, ministre d’Estat, de Marina i president del Consell de Ministres.

El 1866 era governador i capità general de Cuba, càrrec que va tornar a ocupar des de la fi del 1867 fins al gener de 1869.

Lerma i Blasco, Joan

(València, 15 juliol 1951 – )

Polític. Secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (1980), fou el primer president de la Generalitat Valenciana (1982) fins al maig de 1995, després de la derrota socialista a les eleccions autonòmiques.

El 30 de juny del mateix any fou nomenat ministre de les Administracions Públiques.

Lázaro i Tensa, Antoni

(Sagunt, Camp de Morvedre, 11 febrer 1849 – València, 5 juny 1915)

Polític. Advocat, prengué part en negocis d’exportació de vins i en consells d’administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d’Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d’Àfrica.

Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14).

Lamer, Juli de

(Perpinyà, 1828 – 1906)

Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84).

Fou un dels fundadors de l’Associació Politècnica dels Pirineus Orientals, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari.

Lamarca i Morata, Lluís

(Torrent de l’Horta, Horta, 22 setembre 1793 – València, 7 setembre 1850)

Polític liberal exaltat. Participà a la guerra del Francès sota la direcció del comte d’Almodóvar. Fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII de Borbó.

Durant el Trienni Constitucional, col·laborà intensament en la vida política valenciana redactant proclames constitucionals i fundant una acadèmia literària. Exiliat a Londres (1823), treballà en l’editorial de Vicent Salvà. Ocupà diversos càrrecs a la diputació provincial durant el període isabelí.

Redactor d'”El Turia” i “La Verdad”. És autor de Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días (1840), Valencia antigua (1848) i Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839-42).