(Catalunya, segle XIV)
Protonotari del rei Pere III de Catalunya (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352.
Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Poeta i escriptor religiós. Participà en dos certàmens poètics barcelonins, en català (1601) i en castellà (1614).
Escriví dos tractats religiosos en castellà (1621 i 1625) i un Tratado de las comedias en que se declara si són lícitas.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)
Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527).
Fou notable poeta en llatí.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Membre possiblement de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i premiat en certàmens literaris.
Se’n conserven composicions poètiques inèdites en les quals se succeeixen els temes religiosos de la Dansa de Nostra dona i els amorosos, ajustant-se, els uns i els altres, a les fórmules de l’amor cortès.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)
Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.
El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)
Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).
Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
(Reus, Baix Camp, vers 1714 – Catalunya, segle XVIII)
Poeta. Era galoner d’ofici i mestre de ball. Escriví poesia i teatre molt popular.
És autor del càntic religiós que comença Jesucrist, la Passió vostra…, que ha perdurat fins als nostres dies.
(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)
Cavaller i poeta.
És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.
Dades dels Països Catalans 