(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)
Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.
Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.
(Catalunya ?, segle XVI)
Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León.
(Barcelona, 1902 – ? )
Poeta. Ha publicat poemes en diversos periòdics catalans i el recull Les albes trèmules, aparegut el 1938 amb un pròleg d’Agustí Esclasans.
(Barcelona, segle XIX)
Poeta i periodista. Figurà com a element actiu de les primeres organitzacions anarquistes del país.
Nom amb que era conegut el poeta i humanista català Benet Garret (v1450-1514).
Ramon de Cardona (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.
Ramon de Cardona (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
(Barcelona, segle XV – València ?, 1480)
Cronista i poeta. Avi de Joan Boscà i Almogàver. Racional de la Diputació. Fou partidari del rei Joan II de Catalunya, per la qual cosa fou expulsat de Barcelona i es refugià a València.
Escriví un Memorial d’interès per a l’estudi del govern de Barcelona dels anys 1249-1480, que sembla haver estat el model per a la redacció dels Annals consulars, iniciats de forma semblant i que s’allarguen fins al segle XVIII.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.
Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebuig, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló.
Dades dels Països Catalans 