(Vic, Osona, 1827 – València, 1906)
Poeta i jesuïta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença.
Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Antoni de Bofarull el 1858.
Vinader i Nubau, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: poetes/ses
Vilaragut -varis bio-
Arnau de Vilaragut (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Possible germà de Pere, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
Berenguer de Vilaragut (Catalunya, segle XV) Poeta. No ha estat identificat segurament amb cap dels nombrosos homònims de la seva família. N’és conegut un fragment poètic reproduït a Lo conhort, de Francesc Ferrer.
Diomedes de Vilaragut (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital.
Guillem de Vilaragut (Catalunya, segle XII – segle XIII) Anà a la campanya de Mallorca el 1229. Com a premi als seus serveis, li foren donades 3 jovades de terra al terme a Montuïri.
Guillem de Vilaragut (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Lloctinent de Sanç I de Mallorca a Montpeller (1312). Potser era germà de Ponç i de Ramon de Vilaragut.
Jaume de Vilaragut (Catalunya, segle XIV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador.
Joan de Vilaragut (Hongria ?, segle XI – Catalunya, segle XII) Noble. Potser descendent de la casa reial d’Hongria. Sembla que degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Pere de Vilaragut (Catalunya, segle XIII) Possible germà d’Arnau, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
Sxetxet
(Barcelona, segle XII)
Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96).
Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I el Cast.
Seselles, Blai
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor del poema amorós Deseiximent i comiat de l’amor, on és nota la influència d’Ausiàs Marc.
També n’és coneguda una altra cançó amorosa, que confirma la seva facilitat versificadora.
Sescars, Aimó de
(Catalunya, segle XIV)
Poeta. Entre el 1380 i el 1399 escriví Lausor de la divinitat, resum esquemàtic i versificat de la doctrina cristiana. De tipus narratiu, consta de 347 octosíl·labs apariats.
Sentluc, Jacomí *
Veure> Jacomí de Senlecques (joglar francès de Joan I de Catalunya, segle XIV).
Selomó ben Ishaq Gerundi
(Girona, segle XIII)
Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman.
Se’n conserven cinc composicions.
Sarriera -varis bio-
Berenguer Sarriera (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.
Elvira de Sarriera (Girona, segle XVII) Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Joan Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.
Guillem Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.
Jaume Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià reial. Fou pare de Guillem i de Berenguer Sarriera.
Salvador i Heras, Francesc
(Barcelona, 1902 – segle XX)
Poeta. Líric simbolista i popularitzant. Ha publicat Vallgorguina (1947), Mòduls (1950) i Suma d’aurores (1963).
El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat-Papasseit.
Rialp, Lluís de *
Pseudònim literari del poeta i compositor català Lluís Soler i Rialp (1920-2011).
Dades dels Països Catalans 