(Vic, Osona, 1827 – València, 1906)
Poeta i jesuïta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença.
Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Antoni de Bofarull el 1858.
(Vic, Osona, 1827 – València, 1906)
Poeta i jesuïta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença.
Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Antoni de Bofarull el 1858.
Arnau de Vilaragut (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Possible germà de Pere, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
Berenguer de Vilaragut (Catalunya, segle XV) Poeta. No ha estat identificat segurament amb cap dels nombrosos homònims de la seva família. N’és conegut un fragment poètic reproduït a Lo conhort, de Francesc Ferrer.
Diomedes de Vilaragut (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital.
Guillem de Vilaragut (Catalunya, segle XII – segle XIII) Anà a la campanya de Mallorca el 1229. Com a premi als seus serveis, li foren donades 3 jovades de terra al terme a Montuïri.
Guillem de Vilaragut (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Lloctinent de Sanç I de Mallorca a Montpeller (1312). Potser era germà de Ponç i de Ramon de Vilaragut.
Jaume de Vilaragut (Catalunya, segle XIV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador.
Joan de Vilaragut (Hongria ?, segle XI – Catalunya, segle XII) Noble. Potser descendent de la casa reial d’Hongria. Sembla que degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Pere de Vilaragut (Catalunya, segle XIII) Possible germà d’Arnau, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats.
(Barcelona, segle XII)
Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96).
Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I el Cast.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor del poema amorós Deseiximent i comiat de l’amor, on és nota la influència d’Ausiàs Marc.
També n’és coneguda una altra cançó amorosa, que confirma la seva facilitat versificadora.
(Catalunya, segle XIV)
Poeta. Entre el 1380 i el 1399 escriví Lausor de la divinitat, resum esquemàtic i versificat de la doctrina cristiana. De tipus narratiu, consta de 347 octosíl·labs apariats.
Veure> Jacomí de Senlecques (joglar francès de Joan I de Catalunya, segle XIV).
(Girona, segle XIII)
Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman.
Se’n conserven cinc composicions.
Berenguer Sarriera (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.
Elvira de Sarriera (Girona, segle XVII) Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Joan Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.
Guillem Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.
Jaume Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià reial. Fou pare de Guillem i de Berenguer Sarriera.
(Barcelona, 1902 – segle XX)
Poeta. Líric simbolista i popularitzant. Ha publicat Vallgorguina (1947), Mòduls (1950) i Suma d’aurores (1963).
El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat-Papasseit.
Pseudònim literari del poeta i compositor català Lluís Soler i Rialp (1920-2011).