(Illes Balears, segle XV)
Pintor i poeta. Hom coneix una agra tençó d’ell amb Gabriel Ferrús en la qual aquest ja al·ludeix a la professió de pintor de l’altre.
Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l’illa de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1937 – 10 desembre 2022)
Dibuixant i poeta. Ha col·laborat al “Diario de Mallorca”, “Lluc”, “Ponent”, etc.
Ha publicat els llibres de poemes Angoixa del no-res (1960), A Santa Maria del Camí (1961) i Terra de gerrer (1963).
En pintura ha conreat l’aquarel·la, i ha exposat col·lectivament i individualment diverses vegades.
(València, vers 1500 – després 1561)
Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran II el Catòlic.
Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).
Veure> Joan Felip Mei i Galès (impressor i poeta valencià, segle XVI-1612).
(València, 1656 – 1686)
Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.
Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.
Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII) Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.
(València, 1568 – 8 agost 1631)
Poeta. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Baltasar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló.
Pertanyé a l’Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions.
Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’altres poetes com ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.
Fou el pare de Laudomi Mercader i de Centelles (País Valencià, 1592 – 1654) Segon comte de Bunyol. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta:
(Menorca, segle XV – segle XVI)
Poeta. Participà a un concurs poètic celebrat a Mallorca el 1502 en honor de Ramon Llull.
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
(València, segle XVII – 1688)
Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.
És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.
Dades dels Països Catalans 