(València ?, segle XVI)
Poeta en llatí i en castellà. Doctor en ambdós drets (abans 1546). El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València.
És autor dels versos posats als arcs triomfals col·locats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat (1564). Publicà diverses poesies de circumstàncies en obres publicades a València en 1560-64 de Sempere, Ferrandis d’Heredia, Viciana i altres.
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Filòsof i poeta en llatí i català. Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Domènec. Era doctor en jurisprudència. Fou jurat de Palma en 1493, 1500, 1504 i 1509.
Concorregué als certàmens poètics de València de 1474 i 1486, amb els poemas Triumphes de Nostra Dama i Obra de la Incarnació, respectivament. També són de caràcter religiós les seves Devotes scientífiques cobles i algunes poesies adreçades a Ferrando Dies. Aguiló, estudiós de la figura d’aquest escriptor, li assigna encara el Spill o bé viure et de bé confessar i la Adoració de les cinc plagues de Jesucrist, estampades a València en 1515.
Olesa escriví a més un Liber de lege cristiana et de ejus excellentia (1518). Podrien ser seves dues poesies religioses manuscrites com a afegit als folis en blanc d’un còdex que es troba a Florència, i del qual consta el propietari: Jaume dOlesa mort el 1443, de qui el poeta i homònim podia haver heretat el llibre.
L’obra d’Olesa és d’una qualitat poètica més aviat escassa, per bé que el nombre d’obres conegudes demostra la seva vocació per les lletres.
Era pare de:
(Oliva, Safor, 19 juny 1951 – )
Poeta. Estudià filosofia a la Universitat de València. el 1973 fou guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por.
Fou antologat per Amadeu Fabregat a Carn fresca (València, 1974). Guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona del 1980 amb el recull Coltell al cap, etc.
També ha publicat prosa i narrativa, i ha traduït de l’italià l’obra de Pier Paolo Pasolini.
(Castelló de la Plana, 6 maig 1760 – Madrid, 1815)
Militar i poeta. Segon comte de Noroña (1792). Fou ambaixador a Rússia. Capità de dragons (1778), participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra.
Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia i obtingué la victòria de Puente-Sampayo.
Típic autor neoclàssic, escriví dues comèdies i una tragèdia, i el poema narratiu Omniada (1816). Una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías (1799-1800) i Poesías asiáticas.
(Perpinyà, 1865 – 1948)
Poeta. És autor del recull de poesies titulat Flors d’hivern (1934).
(Arles, Vallespir, 4 març 1873 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1954)
Poeta en francès. Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’instal·là a París, on fundà amb altres “La Torre Latine”; després tornà a Perpinyà.
Publicà Les balcons sur la mer (1901), Les fleurs de l’arbre de science (1913) i Le miel sauvage (1926), obres de caràcter parnassià i panteista. Col·laborà a “La Clavellina”, “Le Coq Catalan”, “La Tramontane” i “L’Éveil Catalan”.
(Illes Balears, 1406 – Palerm, Itàlia, 1430)
Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma.
Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució a canvi del baptisme.
Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia.
(País Valencià, segle XV)
Poeta. Amic d’Ausiàs Marc i del grup de Bernat Fenollar. Col·laborà en l’obra, de diversos autors, Lo procés de les olives i El somni de Sant Joan.
Poeta amorós, sabia conjugar la lírica amb la dialèctica satírica.
Veure> Gaspar Guerau de Montmajor (poeta valencià, 1557-1600).
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor de poesies amoroses.
Dades dels Països Catalans 