Arxiu d'etiquetes: pobles

Pià (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,18 km2, 27 m alt, 7.955 hab (2012)

(ant: Apià, fr: Pia) Situat al límit amb la Salanca, al Riberal, entre l’aglomeració de Perpinyà, l’Aglí i la Tet.

La principal activitat és l’agricultura, en regressió, però, a causa de la pressió urbanística; predomina la de secà, principalment la vinya, que ocupa més de les tres quartes parts del terreny conreat, amb una important producció vinícola. A més, vora l’Aglí, hi ha una faixa de conreus de regadiu, hortícoles i fruiters (principalment presseguers). Indústria metal·lúrgica i de derivats del paper. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens, degut a la proximitat de Perpinyà.

L’església parroquial del poble conserva un retaule de la Mare de Déu del segle XVI.

Dins el terme hi ha el santuari marià de la Salut, església de l’antic despoblat d’Hortolanes.

Pi de Conflent (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 50,86 km2, 1.024 m alt, 91 hab (2012)

(fr: Py) Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Vallespir, al vessant occidental del massís del Canigó, a la part superior de la vall de Saorra. És drenat per la riera de Rojà, afluent de la Tet. El terme és accidentat i en una bona part cobert de bosc i pasturatges. Reserva natural.

L’agricultura hi és migrada i la ramaderia del terme n’aprofita els prats. Bestiar boví, oví i cabrum. Ha desaparegut la tradicional indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa total la població del municipi. Església parroquial romànica de Sant Pau, consagrada el 1022 i reformada el 1732. Restes del castell de Pi (1194), les quals són a 1.087 m alt.

Petrés (Camp de Morvedre)

6 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,87 km2, 76 m alt, 982 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Palància, que li serveix de límit meridional, aigua amunt de Sagunt. La major part del petit terme és pla, llevat del nord, on hi ha uns petits turons coberts de matollar.

Els conreus ocupen quasi tot el territori i és la única activitat econòmica del municipi; predomina el secà (garrofers, oliveres) i el regadiu, que aprofita l’aigua del Palància, essent el principal conreu, i gairebé l’únic, el del taronger. Àrea comercial de València. La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt.

El poble és a l’esquerra del Palància i està als peus del castell de Petrés, bastit a partir del segle XIV pels senyors de la baronia de Petrés; l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 i reconstruïda el segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Pesillà de la Ribera (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 70 m alt, 3.330 hab (2012)

(fr: Pézilla la Rivière) Situat al Riberal, s’estén a l’esquerra de la Tet, des del riu fins a la conca de l’Aglí.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina la de regadiu, amb aigua procedent de la Tet, que es destina a la producció d’hortalisses, amb molts hivernacles (enciams, escaroles, tomàquets, julivert, carxofes i pastanagues) i fruita (albercocs, prèssecs, pomes); de secà s’hi conrea vinya (més de la meitat de la superfície total agrícola), per a la producció de vi amb denominació d’origen controlat. Cooperativa vinícola. La ramaderia completa l’economia amb bestiar oví i cabrum. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens els darrers anys per la proximitat de Perpinyà.

El poble centra el sector més pla i regat del municipi; destaquen una porta fortificada, un notable campanar de ferro forjat i l’església parròquia amb elements d’un temple romà.

Pesillà de Conflent (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,85 km2, 297 m alt, 58 hab (2012)

(occ: Pesilhà de Conflent, fr: Pézilla de Conflent) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, a l’esquerra del curs fluvial, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent. El territori baixa del sud (serra de l’Albesa, coberta de bosc) al nord, direcció que segueix l’Adasig.

L’economia és extensivament agrícola, les terres conreades és troben al llarg de la vall del riu, amb predomini de la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat, hi ha també arbres fruiters (albercoquers), hortalisses, pastures i farratge. El cens ramader és nul.

Des de mitjans del segle XIX la població ha anat disminuint paulatinament. Prop de la meitat dels habitatges són utilitzats com a segones residències.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és bastit a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial.

Pertús, el (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 4,27 km2, 281 m alt, 580 hab (2012)

(o el Portús; ant: la Pobla del Portús, fr: Le Perthus) Situat al límit amb l’Alt Empordà i separat de la Jonquera només per la carretera internacional. El terme, molt petit, és accidentat per la serra de l’Albera, i la major part és cobert de bosc.

Els conreus es limiten a vinya i a arbres fruiters. El seu emplaçament en una via de comunicació que controla el coll del Pertús (per on passava la Via Augusta), als Pirineus més baixos allunyats de mar, determina una economia basada en les funcions comercials i de serveis pròpies de la seva situació fronterera. Ha desaparegut la tradicional indústria tapera. La població es manté estacionària. Travessa el terme l’autopista que connecta Espanya i França, on el 1977 fou erigit el monument a Catalunya, obra de Ricard Bofill.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’estén a banda i banda de la carretera, al peu del fort de Bellaguarda.

Al terme hi ha, a més, les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars.

Peralta i Calassanç (Llitera)

17 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 114,9 km2, 523 m alt, 240 hab (2013)

(cast: Peralta de Calasanz)  Format el 1970 per l’annexió de l’actual capital del municipi Peralta de la Sal, amb Calassanç i Gavasa. comprèn el sector nord de la comarca, que correspon a l’alta conca de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca; és accidentat per la serra de Corrodella i, en bona part, és cobert de matolls, ermots i pastures.

Agricultura de secà, els cereals constitueixen el conreu dominant, seguits de vinya, oliveres i ametllers. Hi ha ramaderia (ovins). La indústria alimentària ha gairebé desaparegut. Aprofitament de la sal de les fonts. Àrea comercial de Lleida.

Església parroquial de Santa Maria. El 1697 s’hi establí un noviciat escolapi (Josep de Calassanç era fill de Peralta)

Santuari de la Móra. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Quatrecorts.

Pavies (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,41 km2, 738 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Pavías) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, entre les conques del Millars i el Palància, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Millars, és accidentat per la serra d’Espadà. El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres. Els boscs de pins i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts.

Modesta agricultura, la producció d’oli, vi i cereals, així com una minsa ramaderia (porcs i cabres), n’és la principal riquesa. La propietat de la terra és molt fragmentada en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble aglutina tota la població del municipi. Església parroquial de Santa Caterina.

Enllaç web: Ajuntament

Parestortes (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,96 km2, 34 m alt, 1.365 hab (2012)

(fr: Peyrestortes) Situat entre les conques de l’Aglí i de la Tet, al nord-oest de Perpinyà.

Els recursos econòmics es basen en l’agricultura i bàsicament en el monoconreu de la vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters (albercoquers). La ramaderia complementa l’agricultura amb bestiar oví i algunes cabres. A la indústria destaca una fusteria i una important empresa de construccions i transport. Àrea comercial de Perpinyà. La població que havia minvat des del 1881 al 1946, actualment està en ascens degut principalment a la proximitat de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi. A l’església parroquial hi ha un retaule de sant Joan esculpit de Pere Barrufet i pintat per Honorat Rigau. Hi ha restes preromanes al lloc dit de les Sedes.

Parcent (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 11,77 km2, 295 m alt, 1.020 hab (2014)

És situat a la vall de Pop, drenat pel riu de Gorgos, al nord de la serra del Carrascar de Parcent.

El terme és accidentat i solament se’n conrea una tercera part, bàsicament de secà; els conreus més estesos són els cereals, la vinya, l’ametller, l’olivera i el garrofer; els conreus d’horta ocupen només una petita part del terme. L’activitat industrial és escassa: indústries alimentàries. Àrea comercial de Gandia. Ha perdut població des de començament del segle XX (el 1910 comptava amb 1.192 hab).

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial de Santa Maria, on hom hi venera la Puríssima Xiqueta, és del segle XVII.

Lloc de moriscs, el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el nord d’Àfrica, tot emportant-se’n captius el senyor de Parcent i la seva família, i el 1609, amb motiu de l’expulsió dels moriscs, s’uniren als revoltats de la Vall de Laguar.

Enllaç web: Ajuntament