Arxiu d'etiquetes: pobles

Parestortes (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,96 km2, 34 m alt, 1.365 hab (2012)

(fr: Peyrestortes) Situat entre les conques de l’Aglí i de la Tet, al nord-oest de Perpinyà.

Els recursos econòmics es basen en l’agricultura i bàsicament en el monoconreu de la vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters (albercoquers). La ramaderia complementa l’agricultura amb bestiar oví i algunes cabres. A la indústria destaca una fusteria i una important empresa de construccions i transport. Àrea comercial de Perpinyà. La població que havia minvat des del 1881 al 1946, actualment està en ascens degut principalment a la proximitat de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi. A l’església parroquial hi ha un retaule de sant Joan esculpit de Pere Barrufet i pintat per Honorat Rigau. Hi ha restes preromanes al lloc dit de les Sedes.

Parcent (Marina Alta)

3 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 11,77 km2, 295 m alt, 1.020 hab (2014)

És situat a la vall de Pop, drenat pel riu de Gorgos, al nord de la serra del Carrascar de Parcent.

El terme és accidentat i solament se’n conrea una tercera part, bàsicament de secà; els conreus més estesos són els cereals, la vinya, l’ametller, l’olivera i el garrofer; els conreus d’horta ocupen només una petita part del terme. L’activitat industrial és escassa: indústries alimentàries. Àrea comercial de Gandia. Ha perdut població des de començament del segle XX (el 1910 comptava amb 1.192 hab).

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial de Santa Maria, on hom hi venera la Puríssima Xiqueta, és del segle XVII.

Lloc de moriscs, el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el nord d’Àfrica, tot emportant-se’n captius el senyor de Parcent i la seva família, i el 1609, amb motiu de l’expulsió dels moriscs, s’uniren als revoltats de la Vall de Laguar.

Enllaç web: Ajuntament

Palomar, el (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d’Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar.

L’agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida i s’hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. Àrea comercial d’Ontinyent.

La població ha sofert des de mitjan segle XIX un lent però constant procés negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se.

El poble és al llarg de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del segle XVIII.

Palmera (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0,98 km2, 17 m alt, 998 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, vora la costa.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d’Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l’església parroquial de la Concepció.

Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu.

Enllaç web: Ajuntament

Palma de Gandia (Safor)

13 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,92 km2, 45 m alt, 1.687 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, al sud d’aquesta ciutat, a les ribes del riu Vernissa, és accidentat al sector nord-oest per la serra Marxuquera.

La principal activitat econòmica, comuna amb la dels altres pobles de la comarca, és l’agricultura, primordialment de regadiu, per a la qual s’utilitzen aigües del riu d’Alcoi, elevades per mitjà de motors; el conreu més estés és el de cítrics (tarongers, mandarines, etc), que ocupa la quasi totalitat de les terres de regadiu. A les terres de secà es conreen fruiters i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida, i les explotacions agràries són més aviat petites. Avicultura. Escassa activitat industrial (fabricació de materials per a la construcció).

El poble és al peu d’un turó, on hi ha les restes de l’antic castell de Palma, centre de la baronia de Palma. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Torreta i el despoblat de Rafalany.

Enllaç web: Ajuntament

Berganui

4 Respostes

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.

L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.

Palau del Vidre (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,41 km2, 20 m alt, 3.052 hab (2012)

(fr: Palau-del-Vidre)  Situat al Riberal, a la dreta del riu Tec, al límit amb el terme d’Elna. La part septentrional és regada pel rec de Palau.

L’economia és basa en l’agricultura: de secà s’hi conrea vinya (dedicada a la producció de vi). Hi preponderen, però, els conreus de regadiu, els quals són possibles gràcies a l’aprofitament del rec de Palau, i s’hi produeixen verdures, llegums i fruita (albercocs, préssecs, pomes). Indústria derivada de l’activitat agrícola; comerç de fruites.

El poble es formà al voltant de l’església parroquial, que conserva dos retaules del segle XIV.

El municipi comprèn a més el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues.

Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)

(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).

Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.

Palanques (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins.

Menys del 10% del terme és conreat. L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. Àrea comercial de Morella. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del segle XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960.

El poble (palanquins) és situat en un turó a l’esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria.

Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell.

Enllaç web: Ajuntament

Paiporta (Horta)

10 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,93 km2, 24 m alt, 24.810 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a la riba dreta del barranc de Torrent, que desguassa a l’Albufera, i al sud de València.

L’activitat econòmica bàsica fins fa pocs anys era l’agricultura, la major part de regadiu, gràcies a l’existència de sèquies. El conreu més estès és el de tarongers, al qual segueixen en importància els conreus d’horta (cebes i patates, fonamentalment). Actualment l’activitat industrial és més important que l’agricultura: hi destaca la fabricació de mobles i la indústria de la fusta en general; també hi ha una fàbrica de joguines i diverses de teixits. Àrea comercial de València.

El poble agrupa tota la població del municipi. L’actual església parroquial de Sant Jordi fou bastida el 1754. El nucli antic és a l’esquerra del barranc de Torrent i a la dreta sorgí el barri nou de les Casesnoves de Torrent.

Enllaços web: Ajuntament – Associació El Barranc