Arxiu d'etiquetes: pobles

Palomar, el (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d’Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar.

L’agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida i s’hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. Àrea comercial d’Ontinyent.

La població ha sofert des de mitjan segle XIX un lent però constant procés negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se.

El poble és al llarg de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del segle XVIII.

Palmera (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 0,98 km2, 17 m alt, 998 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, vora la costa.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d’Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l’església parroquial de la Concepció.

Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu.

Enllaç web: Ajuntament

Palma de Gandia (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,92 km2, 45 m alt, 1.687 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, al sud d’aquesta ciutat, a les ribes del riu Vernissa, és accidentat al sector nord-oest per la serra Marxuquera.

La principal activitat econòmica, comuna amb la dels altres pobles de la comarca, és l’agricultura, primordialment de regadiu, per a la qual s’utilitzen aigües del riu d’Alcoi, elevades per mitjà de motors; el conreu més estés és el de cítrics (tarongers, mandarines, etc), que ocupa la quasi totalitat de les terres de regadiu. A les terres de secà es conreen fruiters i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida, i les explotacions agràries són més aviat petites. Avicultura. Escassa activitat industrial (fabricació de materials per a la construcció).

El poble és al peu d’un turó, on hi ha les restes de l’antic castell de Palma, centre de la baronia de Palma. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Torreta i el despoblat de Rafalany.

Enllaç web: Ajuntament

Berganui

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.

L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.

Palau del Vidre (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,41 km2, 20 m alt, 3.052 hab (2012)

(fr: Palau-del-Vidre)  Situat al Riberal, a la dreta del riu Tec, al límit amb el terme d’Elna. La part septentrional és regada pel rec de Palau.

L’economia és basa en l’agricultura: de secà s’hi conrea vinya (dedicada a la producció de vi). Hi preponderen, però, els conreus de regadiu, els quals són possibles gràcies a l’aprofitament del rec de Palau, i s’hi produeixen verdures, llegums i fruita (albercocs, préssecs, pomes). Indústria derivada de l’activitat agrícola; comerç de fruites.

El poble es formà al voltant de l’església parroquial, que conserva dos retaules del segle XIV.

El municipi comprèn a més el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues.

Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012)

(o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne) Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l’esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n’Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau).

Conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L’església parroquial actual substituí al segle XIX la primitiva, lluny del poble, esmentada ja el 1030; conserva el notable retaule de la Mare de Déu de la Llet, de Jaume Serra.

Palanques (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 14,27 km2, 671 m alt, 30 hab (2014)

Situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià, a la riba dreta del riu de Bergantes, a llevant de la mola de Palanques (776 m alt). El terreny és accidentat, i la major part ocupat per boscos de pins.

Menys del 10% del terme és conreat. L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya: conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums. Hi ha horta en petits bancals vora el riu. Al terme hom explotava una mina de guix. Àrea comercial de Morella. La migradesa dels recursos locals ha provocat un continu despoblament, encetat ja a principis del segle XX, i amb una particular intensitat a partir del decenni del 1960.

El poble (palanquins) és situat en un turó a l’esquerra del riu, aglomerat al voltant de la plaça i de la seva església parroquial dedicada a Santa Maria.

Dins el terme hi ha també els masos de la Juncosa i de Mampell.

Enllaç web: Ajuntament

Paiporta (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,93 km2, 24 m alt, 24.810 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a la riba dreta del barranc de Torrent, que desguassa a l’Albufera, i al sud de València.

L’activitat econòmica bàsica fins fa pocs anys era l’agricultura, la major part de regadiu, gràcies a l’existència de sèquies. El conreu més estès és el de tarongers, al qual segueixen en importància els conreus d’horta (cebes i patates, fonamentalment). Actualment l’activitat industrial és més important que l’agricultura: hi destaca la fabricació de mobles i la indústria de la fusta en general; també hi ha una fàbrica de joguines i diverses de teixits. Àrea comercial de València.

El poble agrupa tota la població del municipi. L’actual església parroquial de Sant Jordi fou bastida el 1754. El nucli antic és a l’esquerra del barranc de Torrent i a la dreta sorgí el barri nou de les Casesnoves de Torrent.

Enllaços web: AjuntamentAssociació El Barranc

Paçà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,47 km2, 138 m alt, 693 hab (2012)

(fr: Passa) Situat al sector nord-oriental dels Aspres, entre la serra de Sant Lluc fins a la dreta del riu Rard, límit septentrional del terme. El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat. Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents per la dreta del Rard, com la riera de Paçà.

L’economia és agrícola, s’hi conreen arbres fruiters (cireres, presseguers i albercoquers) al regadiu i, sobretot, vinya de secà, amb una important cooperativa vinícola; la producció de vi dolç natural s’inclou al sector dels Costes del Rosselló i la de vi de qualitat superior, al dels Aspres de Rosselló. Hi ha ramaderia ovina.

L’església parroquial del poble conserva fragments de retaules interessants.

Dins el terme hi ha també el monestir del Camp i el santuari de Sant Lluc.

Otos (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014)

Situat a l’est d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l’Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla.

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l’agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Fou el centre de la baronia d’Otos.

Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament.

Enllaç web: Ajuntament