Arxiu d'etiquetes: pobles

Planeses (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,16 km2, 160 m alt, 108 hab (2013)

(occ: Planesas, fr: Planèzes) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, a l’est de la Tor de França. El terme és dominat al nord pel roc de l’Abelha (381 m alt) i al sud per la roca Corba (336 m alt), és molt accidentat i cobert de bardisses.

Agricultura de secà, especialment vinya. La seva economia es fonamenta en la indústria vitícola (la meitat a vins dolços naturals i l’altra meitat a vins de taula de bona qualitat -Costes del Rosselló-). Al nord del terme hi ha una mina de ferro sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. La població, tot i mantenir-se estable, ha tingut diversos alts i baixos durant els darrers 200 anys, encara que actualment tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra del riu, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres.

Planès (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)

(o Planès de la Perxa; fr: Planes)  Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.

Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.

El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.

Pinós de Monòver, el (Vinalopó Mitjà)

22 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 126,9 km2, 474 m alt, 7.695 hab (2015)

(ant: les Cases de Costa, cast: Pinoso) Situat entre les serres de les Salines i del Coto, al sector occidental de la comarca, al límit amb les terres murcianes del Carxe. És el centre d’una petita rodalia encerclada per les serres de Cabeç de la Sal (est) i les Salines (nord), que enclou el Carxe per l’oest, drenada per la rambla de Favanella.

L’agricultura és de secà i es dedica principalment al conreu de la vinya, seguit per les oliveres i els ametllers. Indústria del calçat i del cuir, afavorida per la proximitat d’Elda, Monòver i Novelda. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila, redossada en un petit coster, destaca l’església parroquial de Sant Pere, que fou ampliada a la segona meitat del segle XIX.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Encebres, els llogarets i les caseries de Cavallussa, la Canyada del Trigo, les Cases d’Ivanyes, el Culebró, Lel, el Paredó, el Rodriguillo, Tresfonts i Ubeda.

Biasques

2 Respostes

(Beranui, Ribagorça)

(o Biesques d’Ovarra)  Poble (900 m alt), situat sota el tossal del Cis, a l’esquerra de l’Isàvena. Citat el 907.

Betesa

7 Respostes

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l’actual el 1966. Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista.

Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del segle XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc).

Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta.

Pinet (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)

Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.

La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.

El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.

Enllaç web: Ajuntament

Pina (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 31,6 km2, 1.039 m alt, 134 hab (2014)

(cast: Pina de Montalgrao) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó; s’estén pel vessant meridional de la serra de Montalgrau i al sector meridional s’aixeca la serra Cerdanya. Terreny muntanyós, prop de les tres quartes part són de terreny improductiu, amb grans extensions de pinedes.

Agricultura de secà, amb conreu de cereals. Ramaderia de llana i cabres. Àrea comercial de Sogorb.

Al poble destaca l’església parroquial de la Transfiguració, que data del segle XV, i està situada en una elevació a les afores del nucli urbà. Formà part de la baronia de Xèrica.

Enllaç web: Ajuntament

Piles de Mar (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,92 km2, 5 m alt, 2.701 hab (2014)

Situat a la plana litoral al sud-est de Gandia i arriba fins a la mar, on presenta una costa baixa i arenosa.

Les sèquies derivades del riu d’Alcoi (a través de la sèquia comuna d’Oliva) reguen el terme, fent possible l’agricultura de regadiu (gairebé tota dedicada als tarongers) i petita indústria derivada de l’agricultura i metal·lúrgica. Àrea comercial de Gandia. Població estabilitzada durant tot el segle XX.

Poble d’origen islàmic; església parroquial de Santa Bàrbara (segle XVII). Barri marítim de la Torre de Piles (antiga torre de defensa ben conservada, esmentada ja al segle XVI).

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén.

Enllaç web: Ajuntament

Pilar de la Foradada, el (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 77,86 km2, 35 m alt, 21.588 hab (2014)

(cast: El Pilar de la Horadada) Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d’Oriola.

L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller. S’hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. Àrea comercial d’Oriola.

El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l’església fou reformada el 1899.

Picanya (Horta)

10 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,22 km2, 15 m alt, 11.109 hab (2014)

Situat a la subcomarca de Torrent i Catarroja, a les ribes del barranc de Torrent, al sud-oest de València.

La sèquia de Picanya i la de Benàger (derivades de la de Quart) reguen el terme, amb aigües derivades del Túria, i permet una agricultura de regadiu, dedicada als conreus d’horta i, sobretot, al taronger, el qual ha adquirit el caràcter de monocultiu. Avicultura. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de la fusta (mobles). Forma part de l’àrea comercial de València. Població en ascens, la qual s’ha més que sextuplicat des de l’any 1900, determinat per la proximitat de la ciutat de València.

El poble, a la dreta del barranc de Torrent, és avui pràcticament un barri de València; església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat (segle XVII). A l’altra banda del barranc hi ha l’antic poble i actual barri de Vistabella.

Dins el terme hi ha el despoblat de Benàger.

Enllaços web: Ajuntament – Bàsquet