Arxiu d'etiquetes: pobles

Poblenou de Benitatxell, el (Marina Alta)

8 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)

(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.

Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.

El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.

El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.

Enllaç web: Ajuntament

Binibeca

1 Resposta

(Sant Lluís, Menorca)

Antiga possessió, prop de la costa meridional de l’illa, subdividida en Binibeca Vell i Binibeca Nou.

A la zona hi ha la cala de Binibeca Vell, on ha estat construït un poble d’estiueig inspirat en arquitectura popular.

Biniaraix

1 Resposta

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Poble, situat a l’horta de Biniaraix, situat en un coster, a la dreta del barranc de Biniaraix (que neix sota el puig de l’Ofre i desemboca al torrent Major, a la part baixa de la ciutat de Sóller).

La parròquia de Santa Maria fou erigida el 1634.

Biniamar

2 Respostes

(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Poble, situat en una part del terme gairebé enclavada entre els de Mancor de la Vall i de Lloseta.

L’església parroquial de Santa Tecla és del segle XVII. Té mines de lignit.

Biniali -Mallorca-

3 Respostes

(Sencelles, Mallorca Pla)

Poble, a l’esquerra del torrent de Solleric (o torrent de Biniali), al sud del pla de Biniali. L’església de Sant Cristòfor, construïda el segle XVII, esdevingué parroquial el 1934.

Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn.

Binaflor *

Deixa un comentari

(els Poblets, Marina Alta)

Altre nom del poble de Miraflor.

Billena de Travadell *

Deixa un comentari

(Comtat)

Altre nom de la població de Millena.

Pobla Tornesa, la (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)

Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).

L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla Llarga, la (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 10,16 km2, 29 m alt, 4.524 hab (2014)

(ant: la Pobla d’Esplugues o la Pobla de l’Ardiaca) Situat a la plana al·luvial dreta del Xúquer i del riu d’Albaida. Accidentat a l’est per la Serratella.

Les sèquies derivades de l’Albaida hi fan possible l’agricultura de regadiu, que es destina principalment al conreu de tarongers, hortalisses i fruiters. Hi té una certa importància la cria de conills. Entre les activitats industrials hi sobresurten les derivades de l’agricultura (dels cítrics sobretot). Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la plana. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), molt restaurada posteriorment. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga).

El municipi comprèn també les caseries d’Esbrí i de Montflorit i l’enclavament de la Mànega.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Roda, la (Ribagorça)

26 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 118,53 km2, 743 m alt, 288 hab (2014)

(o Isàvena, cast: Isábena) Situat a la ribera de l’Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls.

Només la meitat del terme es aprofitat per a l’agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L’activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Graus.

L’any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980).

El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l’antiga quadra de Sant Marçal.