Arxiu d'etiquetes: pobles

Portè (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013)

(fr: Porté Puymorens) Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins els Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls.

Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d’ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l’estació d’esports d’hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent).

El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al nord de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l’església parroquial centra el nucli.

El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.

Porta (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 65,19 km2, 1.510 m alt, 124 hab (2013)

Situat a la vall mitjana de Querol, a les ribes d’aquest riu, afluent de la dreta del Segre, al peu dels pics de Coll-roig. Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó. Al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa. Terreny molt accidentat i ocupat en gran part per pastures.

L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar boví i oví), que condiciona els conreus, la majoria dels quals són dedicats a prats i farratge; hi ha petites extensions de cereals i hortalisses.

El poble és a l’esquerra del riu d’Aravó, en un eixamplament de la vall entre dos engorjats, a la confluència amb la vall glacial de Campcardós.

El terme comprèn, a més, els pobles de Querol i de Cortvassill. El 1860 se separà del municipi de Portè.

Pontellà (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,78 km2, 101 m alt, 2.801 hab (2013)

(fr: Ponteilla) Situat a la plana que s’estén de Perpinyà a la regió dels Aspres, a l’esquerra del Rard (límit oriental del terme); el sector de llevant és drenat per la Canta-rana.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, amb predomini del conreu de la vinya (hom elabora vins amb denominació d’origen controlat); el conreu de regadiu, que són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques i del canal de Perpinyà, es destinen a fruites (presseguers, albercoquers, pomeres, cireres i pereres) i hortalisses. Cooperativa vinícola. Ramaderia de bestiar cabrum. Població en ascens.

El poble és situat a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró.

El terme comprèn, a més, el poble de Nils i el mas (antic priorat) de Sant Nicolau d’Aiguaviva.

Pont de Montanyana, el (Ribagorça)

12 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 48,70 km2, 528 m alt, 119 hab (2014)

(cast: Puente de Montañana) Situat al Pre-pirineu, al sud de la comarca, drenat per la Noguera Ribagorçana i pel Sant Joan, i accidentat per les serres de Llera i de l’Almúnia.

S’hi conreen, de secà, cereals, ametllers i oliveres; el regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana, i produeix farratges, fruites i hortalisses. Ramaderia de llana. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

Població en descens (768 h el 1900), degut al qual es traslladà la capitalitat del municipi de la vila de Montanyana (que fins al 1960 era el nom del municipi), al poble del Pont de Montanyana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Colls, la Móra de Montanyana, Torrebaró i les caseries de Coscolla i Espluga de Colls.

Bisgargis

1 Resposta

(Morella, Ports)

Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella.

Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae.

Pollestres (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,29 km2, 43 m alt, 4.647 hab (2013)

Situat a la confluència del Rard amb la Canta-rana, en una plana molt conreada al sud de Perpinyà.

La principal riquesa és la viticultura; gran part del territori és dedicat exclusivament a la vinya (vins de denominació d’origen controlat i vins de qualitat superior); també hi ha conreus de fruiters (albercoquers i presseguers) i d’hortalisses. Celler cooperatiu. Indústria de materials per a la construcció (ceràmica) i de mobles. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens. Travessen el terme de sud a nord la carretera i l’autopista.

El poble és a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial, romànica (segles XI-XII).

Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,18 km2, 12 m alt, 2.546 hab (2014)

(o Polinyà de la Ribera) Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.

El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic del segle XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910.

El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l’Honor de Corbera.

El municipi comprèn l’església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull (que s’independitzà l’any 2003) i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s’han trobat restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Poblets, els (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014)

Format l’any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s’hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. Àrea comercial de Dénia.

La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l’església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i van pertànyer a la mateixa jurisdicció.

Enllaç web: Ajuntament

Poblenou de Benitatxell, el (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)

(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.

Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.

El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.

El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.

Enllaç web: Ajuntament

Binibeca

1 Resposta

(Sant Lluís, Menorca)

Antiga possessió, prop de la costa meridional de l’illa, subdividida en Binibeca Vell i Binibeca Nou.

A la zona hi ha la cala de Binibeca Vell, on ha estat construït un poble d’estiueig inspirat en arquitectura popular.