Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Joan la Cel·la (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 2,89 km2, 68 m alt, 1.301 hab (2013)

(fr: Saint-Jean-Lasseille) Situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’est de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del riu Tec a Brullà.

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa pràcticament, tota la superfície del terme i que són destinats a la producció de vins d’aperitius, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula; hi ha, a més, arbres fruiters (albercoquers, presseguers) i hortalisses. Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial

Sant Joan de Pladecorts (Vallespir)

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)

(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.

Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.

El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).

El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.

Sant Joan de Moró (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,2 km2, 178 m alt, 3.051 hab (2015)

Situat al centre del pla de Moró, vora la riba de la rambla de la Viuda. Segregat l’any 1990 del terme de Vilafamés.

La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra al seu voltant gairebé el 100% de tota l’activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l’àmbit nacional com internacional i, havent quedat l’agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l’ametller és el cultiu predominant seguit de l’olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició.

El poble és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa. De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan de l’Énova (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 1,86 km2, 30 m alt, 476 hab (2015)

(o Sant Joanet, cast: San Juan de Enova) Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.

El petit terme és totalment pla (antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs). L’agricultura és totalment de regadiu i aprofita les aigües de l’Albaida per a conreus d’arròs (en retrocés per dessecació de les terres) i d’hortalisses, melons, tarongers i moresc. Avicultura. Àrea comercial de València.

El poble fou un antic lloc de moriscs de la fillola de Càrcer. L’església parroquial (segle XVI), ampliada a la fi del segle XIX, inicialment era la capella de la casa dels marquesos de Bèlgida.

Enllaços web: AjuntamentEscola

Sant Joan de Labritja (Eivissa)

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 121,56 km2, 202 m alt, 5.872 hab (2015)

(o Sant Joan d’Eivissa) Situat al nord-oest de l’illa. La costa és alta i rocosa, amb nombroses cales (es Port de Sant Miquel, Xarraca, Portinatx). Dues terceres parts del terme municipal són cobertes per la vegetació natural (pins, matolls i pastures).

Els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els cereals (blat, ordi i civada); el regadiu aprofita aigües de deus per a la producció d’hortalisses, patates i moresc. Ramaderia (boví, oví, porcí i cabrum) i aviram. Centre turístic amb importants centres com els de Portinatx, es Port de Sant Miquel, etc. Àrea comercial d’Eivissa. Població disseminada.

El poble és un petit nucli, agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Joan (segle XVIII).

Dins el terme hi ha la important cova des Cuieram.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Isidre (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 11,7 km2, 12 m alt, 1.915 hab (2016)

(cast: San Isidro) El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola. Comunica amb les localitats d’Albatera i Crevillent.

L’origen de Sant Isidre es troba vinculat als projectes de fundació agrícoles sorgits a l’empara de l’Institut Nacional de Colonització, durant els anys 1950. En 1952, es va engegar la transformació de terrenys improductius, amb aprovació de la bonificació de saladores. En 1956 es van començar a lliurar els nous habitatges i lots de terres als que anaven a ser els seus veïns.

El nucli urbà es trobava dins del terme municipal d’Albatera, i rebia el nom de San Isidro de Albatera, municipi del que va seguir depenent durant les següents dècades. Finalment, en 1993 es va independitzar d’Albatera, creant un municipi independent amb el nom de San Isidro. Àrea comercial d’Oriola.

Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,65 km2, 3 m alt, 2.836 hab (2013)

(fr: Saint- Hippolyte) Situat vora el canal de la Salanca, entre la riba meridional de l’estany de Salses (aiguamolls) i el riu Aglí.

L’economia es basa en l’agricultura: al regadiu es conreen hortalisses i arbres fruiters (sobretot albercoquers i presseguers), i al secà s’hi conrea vinya, bona part de la qual es destina a l’elaboració de vins amb denominació d’origen. Hivernacles en progressió. Hi ha una certa activitat pesquera a l’estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic. Hi ha una empresa de transports i una de construcció.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és emplaçat al centre de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Hipòlit, on es conserva un mil·liari romà amb una inscripció dedicada a l’emperador Constantí. El lloc pertangué als templers.

Sant Genís de Fontanes (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,90 km2, 50 m alt, 2.752 hab (2013)

(fr: Saint-Génis-des-Fontaines) Situat entre el riu Tec i el massís de l’Albera (que accidenta l’extrem meridional del terme, en part boscat). El terme és drenat per diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta.

L’agricultura és de secà, amb predomini gairebé exclusiu de vinya, també s’hi conreen arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres), així com hortalisses. Cava cooperativa vinícola, producció de vi, i una destil·leria. Activitat turística a la costa que ha dinamitzat el sector de la construcció. Hom extreu sorra i grava del llit del riu. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.

El poble s’assenta al centre de la plana regada, vora el canal d’Albera, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, antic monestir de Sant Genís de Fontanes.

El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles.

Sant Fulgenci (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 19,75 km2, 4 m alt, 9.021 hab (2015)

(cast: San Fulgencio) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a l’esquerra del Vinalopó, prop de la seva desembocadura i al nord del delta del Segura.

L’agricultura, en gran part de regadiu i amb predomini de les hortalisses, n’és la riquesa principal. Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional, ara ja desaparegut. Àrea comercial d’Elx.

El poble és al sud del terme, s’integrà a l’establiment de les Pies Fundacions. L’església parroquial és dedicada a sant Fulgenci.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Lo Martínez i Lo Pedreño.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Feliu d’Avall (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,79 km2, 85 m alt, 2.572 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Avall) Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler.

L’economia es basa en l’agricultura: de secà s’hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins de taula. Indústria de la ceràmica.

El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial de base romànica.

El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.