Arxiu d'etiquetes: pobles

Serratella, la (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)

(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.

És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.

El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.

Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.

Enllaç web: Ajuntament

Serrallonga (Vallespir)

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)

(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.

Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.

El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.

Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.

Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.

Serra de Portaceli (Camp de Túria)

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015)

(o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d’altres.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; de secà produeix oliveres, garrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d’aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d’aigües minerals. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Àrea comercial de València.

Al poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta.

Enllaç web: Ajuntament

Serdinyà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,91 km2, 510 m alt, 219 hab (2013)

(fr: Serdinya)  Situat a la vall de la Tet, accidentat per la Tartera, al peu del massís del Canigó, que accidenta part del terme, al Conflent mitjà.

Modesta economia agrària, amb conreus de regadiu vora el riu, principalment fruiters (pomeres i albercoquers), hortalisses i vinya. Ramaderia (bestiar oví).

El poble és dividit en dos sectors, a banda i banda de la Tet, units per un pont gòtic d’un sol arc: el Bac i el Solà. En el primer hi ha l’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, romànica (segle XI), reformada al començament del segle XVIII, i on es conserven importants objectes religiosos.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Joncet, Flaçà i la Guàrdia (els quals formaven el territori jurisdiccional de la Sajonia de Conflent) i el poble i antic municipi dels Horts (agregat al començament del segle XIX).

Senyera (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 2,05 km2, 40 m alt, 1.175 hab (2015)

Situat al sector meridional de la comarca, en un terreny pla i al·luvial, estès a la dreta del riu d’Albaida.

La base econòmica fonamental és l’agricultura i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de sèquies derivades i d’aigua de pous; produeix principalment taronger, en règim quasi de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars, aquests havien estat molt importants; el secà és quasi inexistent. Avicultura. Té com a complement econòmic els magatzems de preparació de la fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la dreta del riu d’Albaida; l’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís.

Fou lloc de moriscs, de la fillola de Càrcer; depenia del castell de Benimeixís.

Enllaç web: Ajuntament

Senija (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015)

Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa.

L’agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d’ametllers, en expansió, i d’oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. Àrea comercial de Benissa.

El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanes -Rosselló-

(Sant Genís de Fontanes, Rosselló)

Poble (35 m alt), vora la riba dreta del Tec, a 2 km de Sant Genís, al nord. És esmentat ja el 854.

L’església, pre-romànica i romànica (segles X-XI), és dedicada a santa Coloma.

Hi hagué l’antic priorat benedictí de Santa Coloma que depenia de l’abadia de Sant Andreu de Sureda.

Segart (Camp de Morvedre)

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 6,64 km2, 267 m alt, 170 hab (2015)

Situat al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m alt). Drena el terme la capçalera del barranc de Segart, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura de secà; els conreus predominants són les oliveres, els garrofers i els tarongers. Ramaderia de llana. Lloc d’estiueig i segones residències (hi abunden les urbanitzacions). Àrea comercial de València.

El poble és a la capçalera del barranc de Segart. El castell de Segart, d’origen islàmic, encara és conserva. Eclesiàsticament depèn d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins al 1846.

Enllaç web: Ajuntament

Sedaví (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,83 km2, 9 m alt, 10.180 hab (2015)

Situat a la dreta del nou curs del Túria, al sud de la ciutat de València, en un terreny pla i al·luvial.

El terme és tot conreat per l’agricultura de regadiu: s’hi utilitzen les aigües del Túria a través de la sèquies de la Favara i de l’Or; s’hi conrea arròs, taronges, blat de moro i hortalisses. Hi ha ramaderia porcina. Important activitat industrial especialitzada en la fabricació de mobles, amb predomini de petites empreses familiars; fàbrica d’electrodomèstics. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

El poble (sedaviencs), d’origen islàmic, forma pràcticament un continu urbà amb Benetússer, Alfafar i Llocnou de la Corona, i quasi ha esdevingut un barri de València, ciutat de la qual, a la fi del segle XVIII, encara formava part dels quarters extramurs. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser fou construïda a mitjan segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Escola Vicente Pla

Sautó (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 1.548 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Saltó, fr: Sauto) Situat a la vall alta de la Tet, a l’extrem oest de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya. El terme és molt muntanyós i hi abunden les pastures.

Agricultura amb conreus de cereals de secà i patates. Ramaderia bovina i ovina. Central hidroelèctrica de la Cassanya.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó, el campanar de la qual era una torre de guaita; conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà.

El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el veïnat de la Cassanya.

El lloc és esmentat ja el 985 i havia estat possessió del monestir de Cuixà.