(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Poble (175 m alt), situat al nord de la vila, al raiguer de la serra de Tramuntana.
Fou una antiga alqueria islàmica. És parròquia independent des del 1913.
Caimari
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pobles
Sopeira (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 44,1 km2, 704 m alt, 99 hab (2015)
Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d’Escales (que s’ha aprofitat per a la construcció del pantà d’Escales), accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d’Osca.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s’eixampla, vora el riu. L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l’església parroquial.
L’any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç.
Soler, el (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya): 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013)
(fr: Le Soler) Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler.
Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l’aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l’agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens.
El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial. Restes de l’antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l’Eula.
El terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt i el Soler d’Avall.
Soanyes (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,81 km2, 860 m alt, 46hab (2013)
(fr: Souanyas) Situat a la dreta de la Tet, entre l’aiguabarreig amb la riera de Mentet i la bastida d’Évol. Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer, al peu del puig de Tres Esteles. El terme és en part boscat i, en part, cobert de pastures.
La migrada superfície agrícola es limita a arbres fruites (albercoquers), vinya, hortalisses i cereals farratgers. La ramaderia és la principal activitat econòmica del municipi (bestiar oví, equí i boví). Àrea comercial de Perpinyà. Població disseminada, en franca davallada.
El poble és situat en un coster, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia. El lloc és esmentat ja en 874-875.
El municipi comprèn també el poble de Marians.
Sessué (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 5,27 km2, 1.050 m alt, 112 hab (2015)
(cast: Sesué) Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar.
L’activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L’agricultura és localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. Àrea comercial de Graus. El terme és en procés de despoblament.
El poble és prop de l’Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera.
El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al segle XIX Sos i Sessué.
Caboet -Alt Urgell- *
Antic nom del poble de Cabó.
Cabassers *
Cabaneta, sa
Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma de Mallorca pel nord-est.
Fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan segle XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca.
La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l’oest del poble, es conserva una notable col·lecció d’art (pintura i enteixinats mudèjars).
Serratella, la (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 18,8 km2, 781 m alt, 101 hab (2015)
(o Sarratella) Situat al límit amb l’Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar.
És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d’ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El terme és en procés de despoblament.
El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit edifici d’una sola nau.
Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos.
Enllaç web: Ajuntament
Serrallonga (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)
(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.
Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.
El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.
Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.
Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.
Dades dels Països Catalans 