Arxiu d'etiquetes: pobles

Sanui i Alins (Llitera)

5 Respostes

Municipi de Llitera (Franja de Ponent): 51,09 km2, 454 m alt, 173 hab (2015)

(cast: Azanuy-Alins) Situat a l’extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla.

L’agricultura n’és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població.

La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui.

Santa Maria la Mar (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,29 km2, 4 m alt, 4.725 hab (2013)

(o Santa Maria de la Mar, ant: Pabirans, fr: Sainte-Marie-la-Mer) Situat a la Salanca, a la costa, a l’esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura.

Al final del segle XIX s’iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d’hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l’agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s’han creat noves urbanitzacions (el Bordigó), a causa de l’atracció de les platges a l’estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble s’assenta al voltant de l’església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró.

El municipi comprèn també l’església de Sant Andreu de Bigarans.

Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)

3 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 66,55 km2, 123 m alt, 810 hab (2015)

(o de Pulpis) Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d’Alcalà, accidentat a est per la serra d’Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d’oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a la dreta de la rambla d’Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l’antic castell de Polpís. L’església parroquial és de la segona meitat del segle XIX.

El terme comprèn també el barri de l’Estació.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Santa Coloma de Tuïr (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,74 km2, 175 m alt, 146 hab (2013)

(o de la Comanda, fr: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l’esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.

El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d’origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l’església parroquial, 2 km al sud de Tuïr.

Buira -Ribagorça-

3 Respostes

(Bonansa, Ribagorça)

Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès.

El segle XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira.

Buielgues

1 Resposta

(Bissaürri, Ribagorça)

Poble (1.400 m alt), al vessant occidental del tossal d’Abella, a la vall de la Múria.

Bubot, es *

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

(o es Bubots)  Altre nom amb que també és conegut el poble de s’Horta.

Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat)

2 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 21,15 km2, 360 m alt, 502 hab (2015)

(o Sant Rafel del Maestrat) Situat al sector septentrional de la comarca, a la dreta del riu de la Sènia (límit septentrional amb el Montsià).

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per l’agricultura de secà, on predominen els conreus d’olivera; hi ha poques terres de regadiu. Totes les terres són treballades en règim d’explotació directa. Escassa activitat industrial (derivats de l’agricultura). Àrea comercial de Vinaròs.

El poble és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia. L’existència del terme procedeix de l’expansió agrària i demogràfica del segle XVIII.

Fins al tercer decenni del segle XX pertangué al municipi de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,81 km2, 1.571 m alt, 265 hab (2013)

(fr: Saint-Pierre-dels-Forcats) Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs.

Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d’estiu i d’hivern (estació d’esquí). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és aturonat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els segles XVII i XVIII.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d’Ovança.