Arxiu d'etiquetes: pobles

Saünc (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km², 1.124 m alt, 308 hab (2015)

(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.

Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.

El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.

Saorra (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,88 km², 674 m alt, 369 hab (2013)

(fr: Sahorre) Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó.

Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s’estenen al fons de la vall; a més s’hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita).

El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del segle XVII). Es conserva també l’antic castell de Saorra.

Comprèn el poble de Torèn.

Sanui i Alins (Llitera)

5 Respostes

Municipi de Llitera (Franja de Ponent): 51,09 km², 454 m alt, 173 hab (2015)

(cast: Azanuy-Alins) Situat a l’extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla.

L’agricultura n’és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població.

La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui.

Santa Maria la Mar (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,29 km², 4 m alt, 4.725 hab (2013)

(o Santa Maria de la Mar, ant: Pabirans, fr: Sainte-Marie-la-Mer) Situat a la Salanca, a la costa, a l’esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura.

Al final del segle XIX s’iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d’hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l’agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s’han creat noves urbanitzacions (el Bordigó), a causa de l’atracció de les platges a l’estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble s’assenta al voltant de l’església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró.

El municipi comprèn també l’església de Sant Andreu de Bigarans.

Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)

3 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 66,55 km², 123 m alt, 810 hab (2015)

(o de Pulpis) Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d’Alcalà, accidentat a est per la serra d’Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d’oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a la dreta de la rambla d’Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l’antic castell de Polpís. L’església parroquial és de la segona meitat del segle XIX.

El terme comprèn també el barri de l’Estació.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km², 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Santa Coloma de Tuïr (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,74 km², 175 m alt, 146 hab (2013)

(o de la Comanda, fr: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l’esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.

El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d’origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l’església parroquial, 2 km al sud de Tuïr.