Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).
Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.
L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)
Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).
Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.
Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,89 km2, 1.085 m alt, 103 hab (2016)
(o Torlarribera, cast: Torre la Ribera) Situat al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l’Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar.
Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. Àrea comercial de Graus.
El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l’important balneari d’aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí.
El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l’aragonès.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)
(fr: Tordères) Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).
La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 16,78 km2, 773 m alt, 231 hab (2015)
(cast: Torás) Situat a l’esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l’àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu.
L’agricultura n’és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d’aigües medicinals. Subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.
El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L’església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)
(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.
Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.
El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.
El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,04 km2, 20 m alt, 6.544 hab (2013)
(fr: Toulouges) Situat al Riberal, entre el pla de Tuïr i la Tet, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’oest a est.
L’economia es basa en l’agricultura. Els conreus de regadiu es destinen a verdures i fruiters (presseguers i albercoquers), i els de secà a la vinya; producció de vi de qualitat superior. Indústria afavorida per la proximitat de Perpinyà. El 1992 es creà un parc d’activitats econòmiques, que ha revifat l’economia local. Població en ascens.
El poble és troba mig quilòmetre a la dreta de la Bassa, a la carretera de Perpinyà a Tuïr, al voltant de l’església parroquial, edifici romànic del segle XI.
El 1027 hi tingué lloc l’important sínode de Toluges.
Municipi del Comtat (País Valencià): 15,97 km2, 773 m alt, 52 hab (2015)
Situat a la vall de Seta, en un terreny muntanyós, als vessants de la serra d’Alfaro, al sistema Pre-bètic valencià, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Marina Alta. Les aigües són captades en part cap al nord-est pel barranc de Malafí i la seva xarxa. Gran part del territori és inculte.
Agricultura migrada, amb conreus quasi totalment de secà; els més estesos són els de cereals i d’oliveres, seguits dels ametllers. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha anat devallant des del 1900 i més encara a partir del 1980 i actualment està en procés de despoblament.
El poble (tollers), d’origen islàmic, és al peu de la Solana. L’església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del segle XVI.
El municipi comprèn, a més, els antics llogarets de Capaimona i de Rafalet.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 13,52 km2, 291 m alt, 106 hab (2015)
Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d’Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva.
Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s’hi conreen garrofers. Població en descens.
El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Toga; l’església parroquial de la Concepció és petita, d’una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga.
A l’est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,41 km2, 810 m alt, 32 hab (2013)
(fr: Thuès-Entre-Valls) Situat al sector més alt de la comarca, a la dreta de la Tet, a la seva confluència amb el seu afluent, el Carançà, al peu del pic de Gallinàs.
Conreus al fons de la vall i pastures a les parts més elevades. Balneari de Toès, amb aigües indicades per curar el reumatisme. Explotació forestal. Central elèctrica, amb un salt de 167 m d’altitud; la producció mitjana és de 43 milions de kWh, la principal del Conflent. Població tradicionalment escassa.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: l’antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís; i el de Toès de Llar, situat a l’esquerra de la Tet, on inicialment s’hi establiren uns hostals.
