Arxiu d'etiquetes: pobles

Torrent de Cinca (Baix Cinca)

6 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)

(cast: Torrente de Cinca)  Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.

Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.

El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.

El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.

Torrelles de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,13 km2, 5 m alt, 3.326 hab (2012)

(o Torrelles; fr: Torreilles) Situat a la Salanca, a la dreta de l’Aglí, límit septentrional del terme. Zona protegida d’aiguamolls.

Agricultura de secà, destinada a la viticultura (cooperativa vinícola), i també de regadiu, que es dedica a les hortalisses i als fruiters (albercocs) i es localitza al riberal de l’Aglí. A la costa, vora la desembocadura de l’Aglí, s’han construït centenars de cases rodones per a residència secundària i s’han instal·lat diversos càmpings.

El poble és situat a banda i banda del Bordiu; el nucli antic és al voltant de l’església parroquial de Sant Julià.

El municipi comprèn també l’antic poble i santuari de la Mare de Déu de Juegues, patrona de la regió.

Torrella (Costera)

10 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,19 km2, 140 m alt, 158 hab (2014)

(o Torrella de la Costera; ant: Llançol). Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector format per diversos i petits enclavaments al sud-oest de l’horta de Xàtiva.

Donada l’exigüitat del terme, es conrea tot el territori; alternen els conreus de secà (cereals, vinya, olivera i garrofer) amb els de regadiu (cítrics i hortalisses), que són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia de Ranes. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis.

El poble es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.

El municipi comprèn, a més, els enclavaments de la Foia de Cerdà i la Iana, entre d’altres.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’en Domènec, la (Plana Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 3,20 km2, 306 m alt, 213 hab (2014)

(o d’En Domènec, ant: Torre dels Domenges) Envoltat pel terme de Vilanova d’Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja.

El 10% de la superfície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l’agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d’olivera i de vinya. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l’església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’en Besora, la (Alt Maestrat)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 11,77 km2, 647 m alt, 167 hab (2014)

Pràcticament envoltat pel terme de Culla, estès entre la rambla del Molinell, al nord, i la serra d’Espareguera, al sud-est. El sector meridional és el més muntanyenc. Les aigües són drenades per les rambles. Més de la meitat de l’extensió total és de muntanya poc productiva, i una part coberta de bosc.

És conrea poc menys d’un terç del terme municipal, amb predomini dels conreus de secà, principalment cereals, i també ametllers, olivera i vinya. El regadiu (patates i hortalisses) ocupa molt poques hectàrees. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és aturonat, i és de carrers estrets i sense places; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers; des de l’any 1317 pertangué a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Torre d’Elna, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 3,31 km2, 10 m alt, 2.223 hab (2012)

(o la Torre del Bisbe, ant: la Torre d’Asillac, fr: Latour-Bas-Elne) Situat a la plana costanera de la Salanca, a llevant de la ciutat d’Elna.

Economia agrícola de secà amb el conreu de la vinya destinada a la producció de vi de qualitat superior; els conreus de regadius són els més estesos i sobresurten les hortalisses, que es localitzen al riberal del Tec. També té importància la producció de fruita (peres, préssecs, pomes i albercocs). Complementa la riquesa agrícola la ramaderia ovina. Fàbrica d’embalatge per a fruita i hortalisses. Població en ascens.

El poble s’assenta enmig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume.

Torre Baixa (Racó)

5 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 4,7 km2, 760 m alt, 429 hab (2014)

(cast: Torrebaja, ant: Torre de Orchet) Situat al centre de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón; el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta. El territori és pla i regat amb l’aigua del riu.

Agricultura amb conreus de regadiu, principalment pomeres, a una gran part del terme, a més d’hortalisses i d’altres arbres fruiters. Magatzems de fruita i indústria derivada del sector agrícola (fabricació d’embalatges de fusta). Darrerament la població ha sofert un fort corrent emigratori.

El poble és a l’esquerra del riu Ebrón; església parroquial de Santa Marina (1678-86).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Torre Alta i el despoblat de Villar de Orchet.

Enllaç web: Ajuntament

Torralba del Pinar (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 21,64 km2, 729 m alt, 48 hab (2014)

Situat al massís de la serra d’Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s’estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga.

Agricultura de secà, amb conreus d’ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és situat al sud del terme; l’església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur.

Enllaç web: Ajuntament

Calonge -Mallorca-

1 Resposta

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).

Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.

L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.

Tormos (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,36 km2, 125 m alt, 323 hab (2016)

Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d’oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l’església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d’Almúnia.

Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria.

Enllaç web: Ajuntament