Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)

4 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 6,75 km2, 203 m alt, 852 hab (2017)

0garrotxa(ant: Palau de Montagut)  Situat a l’aiguabarreig del Fluvià amb el seu afluent, el Llierca, aigua avall de Montagut de Fluvià, al nord-est d’Olot. El bosc de pins i alzines ocupa unes 500 ha.

L’agricultura produeix, al secà, cereals, blat de moro i, sobretot, farratge, destinat a l’alimentació del bestiar; i al regadiu, hortalisses. La ramaderia (bestiar boví i porcí) és una de les bases econòmiques del municipi. Hi ha indústria tèxtil cotonera i de gènere de punt, alimentària, sidero-metal·lúrgica i de materials per a la construcció. Hi ha fonts d’aigües sulfuroses i urbanitzacions de segona residència. Àrea comercial d’Olot.

El poble, únic nucli urbà del terme, és a la confluència del Llierca amb el Fluvià. L’església parroquial de Sant Jaume, de construcció moderna, és sufragània de la de Montagut de Fluvià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)

14 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,26 km2, 1.072 m alt, 30 hab (2017)

0berguedaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb el Ripollès, als vessants meridionals dels rasos de Tubau i drenat per diversos afluents de capçalera de la riera de Merlès. El terme és força muntanyós, ocupat en la seva major part per bosc de pins i alzines, i en procès de despoblament.

Agricultura limitada al conreu de cereals. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). Àrea comercial de Berga.

El poble és a la capçalera de la riera del Molí, centrat per l’església parroquial romànica de Sant Jaume, que correspon a la de l’antic monestir de Sant Jaume de Frontanyà, monument històrico-artístic.

El municipi comprèn, a més, el santuari dels Oms i les esglésies de Santa Eugènia de les Soïlls, de Tubau, de Santa Magdalena de Malosa i de les Planes de Frontanyà i els despoblats de Canyameres i la Solana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Iscle de Vallalta (Maresme)

5 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 17,77 km2, 129 m alt, 1.295 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers.

Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L’economia és basa en l’agricultura de regadiu; els conreus principals són els d’horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d’estiueig i segona residència s’ha incrementat els darrers anys. Àrea comercial de Calella.

El poble és a l’esquerra de la riera de Vallalta. L’església parroquial, esmentada ja a la fi del segle XI, és de construcció moderna.

Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d’esdevenir Canet de Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Guim de la Plana (Segarra)

3 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,45 km2, 556 m alt, 177 hab (2017)

mapa segarra(ant: Sant Guim de Llor o Desllor)  Situat entre les capçaleres del Llobregós i del Sió. El terme és accidentat per petites ondulacions cobertes de boscs de pins, alzines i roures.

Agricultura de secà: els conreus més estesos són els de cereals, vinya, oliveres, ametllers i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví i porcí; avicultura. Indústries de fabricació de materials per a la construcció, metal·lúrgica i de la construcció. Àrea comercial de Cervera.

El poble és al sector occidental del terme. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Comabella, d’aspecte medieval, i Vicfred.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Pessebre Vivent

Sant Guim de Freixenet (Segarra)

13 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 25,10 km2, 738 m alt, 1.028 hab (2017)

mapa segarraSituat a la part oriental de l’Alta Segarra, en contacte amb l’Anoia, a l’est de Cervera, entre la vall del riu d’Ondara i la capçalera del Sió.

Els conreus són tots pràcticament de secà (cereals, llegums, farratge i ametllers), la vinya ha desaparegut. Darrerament s’ha incrementat molt la ramaderia, especialment de bestiar porcí. Indústria alimentària (farineres), de la construcció i mecànica. Àrea comercial de Cervera.

El poble és un nucli modern, conegut també amb el nom de Sant Guim de l’Estació. L’antic cap era el poble de Freixenet de Segarra.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Tallada, Sant Domi i el Castell de Santa Maria, els petits nuclis d’Altadill i d’Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola l’Estel

Sant Gregori (Gironès)

23 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 49,17 km2, 112 m alt, 3.636 hab (2017)

0gironesSituat a l’esquerra del Ter, a la dreta del seu afluent el riu de Llémena, accidentat en part per la serra de Sant Grau, a l’oest de la comarca, al pla de Girona i al límit amb la Selva. El bosc ocupa una gran part del sector muntanyós (pinedes i alzines sureres), amb petites extensions de castanyers i altres d’alzinar.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus d’oliveres, vinya, cereals (blat, sègol, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Jaciments de pirites de ferro. Indústria de la construcció, alimentària i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Durant el segle XX ha registrat un notable increment demogràfic, però el 1974 li fou segregat el sector més proper a la ciutat de Girona, amb els nuclis de Taialà, Domeny i Sant Ponç de Fontajau, i Sant Gregori perdé cap a 5.000 hab.

El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig de Sant Grau; l’església parroquial conserva elements del segle XV; l’anomenat castell de Sant Gregori és un gran casal fortificat, en bon estat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Ginestar de Llémena, Cartellà, Sant Medir, Constantins, els veïnats de la Vileta, la Roureda, l’antic castell de Tudela, els santuaris de Calders i de Santa Afra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola Agustí Gifre

Sant Fruitós de Bages (Bages)

14 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 22,20 km2, 247 m alt, 8.512 hab (2017)

0bagesSituat a la riba dreta del Llobregat, al nord-est de Manresa.

L’activitat econòmica fonamental és l’agricultura, els conreus més estesos, de secà, són els cereals (blat, civada i ordi), les oliveres i la vinya. El regadiu aprofita l’aigua de la sèquia de Manresa. Indústria influïda per la proximitat de Manresa. Estiueig. Població en ascens. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’esquerra del riu d’Or; església parroquial romànica del segle XI que fou ampliada i transformada a la fi del segle XVII.

El municipi comprèn el monestir de Bages, els pobles d’Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle de Bages, la caseria del Pont de Cabrianes, l’antiga parròquia de Vilella, el barri de Torroella de Baix i els nuclis moderns de les Brucades, la Rosaleda i Pineda de Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,15 km2, 112 m alt, 8.664 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Barcelonès, a l’esquerra del Besòs, prop de la seva confluència amb la riera de Caldes.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de secà; els conreus més estesos són els cereals, patates i hortalisses. Indústria química, metal·lúrgica, tèxtil, fusta, alimentària, etc. Segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble té l’origen en l’antiga vil·la de Campsentelles, esmentada ja el 967. L’església parroquial de Sant Fost és un edifici modern.

El terme comprèn, a més, el barri de Can Calet, l’antic castell i parròquia de Cabanyes i també diverses antigues masies, com la de can Donadeu. El 1945 se’n segregà el municipi de la Llagosta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Ferriol (Garrotxa)

15 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 42,24 km2, 148 m alt, 228 hab (2017)

0garrotxa(ant: la Parròquia de Besalú)  Situat a les vores del Fluvià i del Ser, afluent seu per la dreta, al voltant del terme de Besalú i centrat pel santuari de Sant Ferriol, edifici bastit el segle XVII, en estil gòtic tardà, que és el cap del municipi.

És conreen cereals, farratges, blat de moro i patates. Ramaderia (bestiar de llana). Àrea comercial de Banyoles. Població disseminada i en descens.

El terme comprèn, a més, els antics termes del Torn (on hi ha el santuari i seminari del Collell), que és el nucli més important; de la Miana, del Mor, d’Ossinyà, de Juinyà i de Fares, i els antics veïnats de Fornells de Besalú i del Güell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Feliu Sasserra (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 22,36 km2, 617 m alt, 606 hab (2017)

0bagesSituat a la zona de contacte del Lluçanès i el Moianès, a la conca del Besi, afluent de la riera Gavarresa, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb Osona.

Agricultura de secà (cereals, patates, vinya i remolatxes). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria tèxtil cotonera i serradores. Àrea comercial de Manresa.

El poble es troba al carener d’un serrat, la direcció del qual segueix el carrer principal. Església parroquial de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, gòtica-tardana amb portal romànic; antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, renaixentista.

El municipi comprèn, també, l’antiga parròquia de Sant Julià de la Cirera, el veïnat de la Mongia i la masia i antic terme de Vilaclara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fira de les Bruixes – Escola Els Roures