Arxiu d'etiquetes: pobles

Beget

(Camprodon, Ripollès)

Poble (541 m alt) i antic municipi, incorporat el 1969 a l’actual.

Situat a la capçalera del riu de Beget, subafluent del Fluvià, als vessants de la serra de Bestracà, al límit amb el Vallespir. Economia rural i turística.

Té l’església romànica (segles X-XIII) dedicada a sant Cristòfol, molt interessant, on es conserva la Majestat de Beget de fusta policroma, molt notable, del segle XII i una Mare de Déu gòtica d’alabastre. Retaule gòtic també d’alabastre.

Dins l’antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.

Batllòria, la

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.

Fins al començament del segle XX era cap efectiu del municipi de Montnegre.

La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials).

Batet de la Serra

(Olot, Garrotxa)

Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l’est de la plana d’Olot.

La presència del grup d’antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta.

El poble és totalment disseminat; n’és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l’acta de Batet).

Bastida d’Hortons, la

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Poble (950 m alt), situat a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.

L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.

De l’església parroquial de Santa Coloma depèn la del Ges.

Bassegoda -Alt Empordà-

(Albanyà, Alt Empordà)

Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l’actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies.

A l’antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l’antic terme i església de Principi, l’església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs.

Barruera

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.096 m alt) i antic municipi (219,5 km2), el poble és situat a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor; l’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu.

L’economia està basada en l’agricultura de secà: farratge, patates i cereals. Activitats típiques d’alta muntanya. Turisme, atret pels balnearis de Caldes de Boí i el paisatge del parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. Centrals hidroelèctriques.

L’antic terme comprenia, també, els pobles de Boí, Taüll, Cardet, Cóll i Erill-la-vall, el santuari i balneari de Caldes de Boí i l’antic hostal de les Cabanasses.

Barroca, la

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

(o SobrerocaPoble (390 m alt), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.

Formà part de la baronia de Santa Pau.

De l’església parroquial de Sant Andreu (segle XVII), depèn el santuari d’Elena.

Bar -Alt Urgell-

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.

Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió.

Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi.

Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l’antic pont de Bar, origen del poble de Pont de Bar.

Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.

Baltarga

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.

L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.

Baldomar -Noguera-

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, situat a la dreta del riu Boix, poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre.

Constituí un municipi fins després del 1920 juntament amb els pobles de Vernet, la Clua de Meià i la Vall d’Ariet, separat del d’Artesa de Segre per aquest riu.

Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa.