Arxiu d'etiquetes: pobles

Canalda

5 Respostes

(Odèn, Solsonès)

Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).

Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.

L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.

Canadal

1 Resposta

(la Jonquera, Alt Empordà)

Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.

L’església és dedicada a santa Cristina.

Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.

Campredó

12 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

(o Camp-redó)  Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.

L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.

El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.

Campdorà

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Poble (abans del municipi de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona, on fou agregat el 1974.

A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament.

L’església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (segle XII).

Campanyà

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí.

L’antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquia abans del 1176 i fou unida el 1492 a la de Valldoreix.

El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120.

L’edifici, romànic, fou restaurat en 1733-39. Ha estat un centre de devoció a sant Mamet, nom amb el qual ha estat també coneguda l’església.

Cambrils -Solsonès-

3 Respostes

(Odèn, Solsonès)

Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp.

Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d’aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar.

El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona.

Camallera

1 Resposta

(Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà)

Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà.

Travessa el terme, la riera de Saus o de Cotet, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha.

Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.

L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu.

Antigament donà nom al municipi de Saus.

Calella de Palafrugell

3 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà)

Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.

L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.

Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.

Enllaç:  Cantada d’Havaneres

Caldetes *

Deixa un comentari

(Maresme)

Nom oficial i menys conegut del municipi de Caldes d’Estrac.

Calbinyà

4 Respostes

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.013 m alt), de l’antic municipi d’Anserall, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d’Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L’església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839.

Dins l’antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.