Poble (770 m alt), als vessants occidentals de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Era de la jurisdicció del priorat de Meia.
Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa.
Poble (602 m alt) i cap del municipi, situat davant Organyà, a la dreta de la riera de Fígols, afluent, per l’esquerra, del Segre.
L’església parroquial és dedicada a sant Víctor.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839.
L’any 1972 es fusionà amb Alinyà per crear el municipi actual.
Veure> Fígols de la Conca (poble i antic municipi).
Nom adoptat el 1937 per al poble de Fígols d’Organyà.
(o Fígols de Tremp) Poble (731 m alt) i antic municipi (77,88 km2), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobar.
L’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Eroles, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d’Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, situat al marge esquerra del Congost, aigua amunt de la Garriga.
Té el seu origen en l’hostal del Figaró, establert abans del 1399, sobre el camí ral de Barcelona a Vic i la Cerdanya, sobre l’antiga via romana.
Des del començament del segle XX tingué un increment notable de població, gràcies a l’estiueig. Té estació del ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
El lloc pertangué al terme del castell de Montmany.
Poble (16 m alt) i cap del municipi, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls; la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament del segle XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís.
Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona.
Hi ha restes d’un antic castell.
Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).
L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.
Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Poble, a la costa, al nord de la Platja d’Aro.
La parròquia (Santa Maria) és esmentada ja el 968; pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica. La seva església actual fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar.
Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro.
Dades dels Països Catalans 