Poble (95 m alt), a l’oest del cap del municipi.
L’església (Sant Martí) havia estat parroquial.
Formà municipi el segle XIX.
Poble (95 m alt), a l’oest del cap del municipi.
L’església (Sant Martí) havia estat parroquial.
Formà municipi el segle XIX.
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Farners.
Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996.
L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú.
Poble (623 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic (segle XII), és la de l’antic castell de Farena.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Esfar) Poble (435 m alt), a l’est del municipi. L’església de Sant Julià depèn de la parròquia del Llor. Dins el terme hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
La senyoria era del bisbe de Solsona.
Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.
Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.
Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol.
Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.
Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al sud, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d’en Bas.
L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al segle XVI.
Formà part de l’antic terme de Joanetes.
Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l’esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l’oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud.
L’església és dedicada a sant Pere.
Poble, situat entre el poble i el Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial de Santa Maria, actualment arruïnada, depenia ja el 1362 de la d’Agullana.