Poble, situat en un tossal (465 m alt), a la dreta del riu d’Ondara, dominat pel castell de Fonolleres.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria i és sufragània de la de Sant Pere de la Curullada.
El lloc és esmentat ja el 1118.
Poble, a l’est del cap del municipi, a l’esquerra del Daró. El nucli es concentra a l’entorn de l’església parroquial dedicada a sant Cristòfor, d’estil gòtic tardà i d’una sola nau.
Era possessió de la mitra de Girona, i el segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal.
El lloc és esmentat ja el 1122. Al costat de l’església encara s’hi pot apreciat un dels murs de l’antic castell de Fonolleres, documentat el 1085 .
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble, a la dreta de la riera de Forès. L’església és dedicada a sant Blai.
Pertangué al monestir de Santes Creus.
Deshabitat durant més de seixanta anys, actualment és un centre naturista que ha revitalitzat el poble.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
(o Santa Maria de Foix) Parròquia i antic poble.
L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.
L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.
Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
És esmentat ja el 1083. Al segle XII és esmentat el castell de Florejacs.
El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol.
Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus.
Formava part de l’antic terme de Fonteta.
Poble (710 m alt), al sector occidental i més elevat del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor.
El segle XIX formava un municipi independent.
(Garrotxa)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.
Poble (422 m alt), situat al vessant del turó del Molí del Vent. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
L’antic castell de Figuerosa, del qual hi ha restes, pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d’Urgell; és esmentat ja el 1075.
Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.
Dades dels Països Catalans 