(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell.
El 12 de juny de 1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.195 m alt), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial (Santa Cecília) depèn la d’Igüerri.
A mitjan segle XIX formava un municipi.
(o Guspí) Poble, situat al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
El lloc pertangué als marquesos de Palmerola.
Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l’esquerra, de la riera de Tous).
L’antic terme formà, el segle XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda).
Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble, situat al sud del cap del municipi. De l’església parroquial (Santa Maria) depenen les de la Sala de Comalats i el Fonoll.
Pertangué als Cervera; el 1266 Marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta; i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal; fou de la comanda de l’Espluga.
(Osona)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de les Masies de Voltregà.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble, format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol (476 m alt) coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280; en 1320-27 fou reedificat. Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada.
L’església actual és un edifici barroc de planta oval, amb cúpula i capelles radials, construït per Josep Moretó en 1763-67; contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït el 1936 i reproduït fidelment el 1943. La imatge romànica del segle XIII fou destruïda també el 1936, i fou refeta el 1940.
El nucli de poblament es formà a la fi del segle XVII. Pertanyia a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà; adquirí l’autonomia el 1868.
(trad: Guitarriu) Poble, a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu (1.192 m alt), al sud del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica.
Depenia de la baronia de Sales.
Dades dels Països Catalans 