Arxiu d'etiquetes: pobles

Ginestarre

Poble (1.364 m alt), enlairat al nord del cap del municipi.

L’església parroquial, romànica (Santa Maria), era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis (actualment al Museu d’Art de Catalunya) representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat (un al Museu d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York).

El lloc formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Ginestar de Llémena

6 Respostes

(Sant Gregori, Gironès)

Poble, al límit amb el terme de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena.

L’església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d’origen romànic; en depèn el santuari de Santa Afra.

Gimenells

3 Respostes

(Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)

Poble i cap del municipi. El poble era centrat pel castell de Gimenells, les restes del qual s’aixequen a 262 m alt, al nord del terme.

Pertanyia al capítol de Lleida. El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida.

Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya.

Gil -Pallars Sobirà-

14 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o Isil) Poble (1.161 m alt), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto; l’església parroquial és en una illa entre dos braços del riu.

Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu.

Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Gessa -Vall d’Aran-

9 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(ant: Guixa) Poble (1.232 m alt) de l’antic municipi de Salardú, situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica.

Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Marti de Corilla i l’enclavat de Varimanya. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles.

Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Gerb

8 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Poble (613 m alt) i antic terme, separat del sector principal del terme pels de les Avellanes i Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb.

Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat. El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona.

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX i en 1937-39.