(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Torelló.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Lloret Salvatge
(o Lloret de la Muntanya) Poble, situat a l’esquerra del Ter, al sector sud-occidental del terme.
L’església (Sant Agustí), romànica, depèn de la de Santa Maria d’Amer.
Era possessió del monestir d’Amer.
Llorenç d’Hortons *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç d’Hortons.
Llorenç de Vallbona
(Sant Martí de Riucorb, Urgell)
(o de Rocafort) Poble (471 m alt), situat al sud-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Maldanell, entre Vallbona de les Monges i Maldà.
L’església parroquial és dedicada a sant Abdó i sant Senén.
Formà part de l’antic terme de Rocafort de Vallbona. La senyoria pertanyia a l’abadessa de Vallbona.
Llorenç de Montgai
(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai) Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Llordà
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble, 2 km a l’est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Llordà, del comtat d’Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel coll de Bóixols.
Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní, de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada.
L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.
Llorà
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar (Sant Gregori), al sector oriental del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Era lloc reial.
Llor, el -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Esllor) Poble (522 m alt), situat a l’est del poble, al cim d’un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Julià) depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi el segle XIX.
Llofriu
Poble, al sector occidental del terme. L’església parroquial (Sant Fructuós) havia depès de la de Palafrugell. Tenia estació de ferrocarril de via estreta del Baix Empordà.
Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona.
Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla.
Lloberola
Poble (612 m alt), a l’esquerra de la riera de Sanaüja.
La parròquia és dedicada a sant Miquel. Era de la senyoria dels marquesos de Gironella.
Al nord-est hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà.
Dades dels Països Catalans 