(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (199 m alt), situat 5 km a l’est del cap del municipi, a l’est de Masdemboquera, prop de la riba dreta del riu de Llastres.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Formava part del terme general de Tivissa.
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.
Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.
Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.
Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.
És esmentat ja el segle XII.
(ant: Masnarbonès) Poble, situat al sector oriental del terme.
L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç.
Hi ha estiueig.
Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060.
El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.
Poble, situat al sud-oest de la vila.
L’església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda.
El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.
Sorgí d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà de Cadí.
Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.
Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l’antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona.
L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d’Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377.
A l’església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà.
Antic poble i enclavament (9,07 km²), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
