Poble de l’antic municipi de l’Aranyó, situat a l’est del cap del municipi, prop de la carretera de Cervera a Agramunt.
L’església parroquial (Santa Anna) depèn de la de Sedó.
Centra el poble el castell de Montcortès, notable edifici del segle XVI.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Montcortès de Pallars
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.049 m alt) i antic municipi, situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui.
El lloc havia format part del marquesat de Pallars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs.
Montcorbau
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.222 m alt) de l’antic municipi de Betlan. És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona.
L’església parroquial (Sant Esteve), en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI.
Montclar -Urgell-
Poble (470 m alt), forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots de la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció est-oest, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt, al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn Marcovau.
Es conserva el Castell, l’antiga masia senyorial del segle XVII (el 1831 era del marquès de Palmerola). Formà part de l’antic terme de la Donzell d’Urgell.
Montcerdà *
Antic nom de la ciutat de Puigcerdà.
Montcalb
(Guixers, Solsonès)
Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d’Ensija, separa les conques de l’aigua de Valls i de l’aigua d’Ora.
Montcal -Gironès-
(Canet d’Adri, Gironès)
(ant: Montcald o Montcalt) Poble (177 m alt), situat a llevant del cap del municipi.
De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l’església de Montbó.
Fou lloc reial.
Montbrió de la Marca
Poble (626 m alt), situat al vessant d’un turó; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió, esmentat ja el 1075.
El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà; a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers.
Formà municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull.
Montblanquet
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Poble (627 m alt), en curs de despoblament, al sud del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església (Sant Andreu) és romànica, sufragània de la de Rocallaura; en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls (segle XV), conservada al Museu Diocesà de Tarragona.
El castell de Montblanquet, esmentat ja el 1156, fou donat el 1195 a Poblet.
Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir de Tallat.
Montargull -Noguera-
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, dins l’antic terme d’Anya, situat a l’esquerra de la riera de Montargull (límit amb el municipi de Vilanova de Meià), tributària del Segre a través de la riera del Tòrrec.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen Folquer i Comiols.
Dades dels Països Catalans 