Arxiu d'etiquetes: pobles

Montgons

(Tarragona, Tarragonès)

Partida rural, al límit amb el terme de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.

És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de vil·la rural.

Montfullà

(Bescanó, Gironès)

Poble, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la sèquia de Monar.

L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona.

Era lloc reial.

Montferrer de Segre

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (732 m alt) i cap del municipi. Situat a la dreta del Segre, dalt d’un turó, prop del riu, que es continuació del de Castellciutat.

S’hi concentra la major part de l’activitat industrial i comercial del municipi, bàsicament la de la fusta. Hi ha graveres i una fàbrica de pinsos.

Hi hagué un antic castell. El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d’Urgell.

Dins el terme parroquial (Sant Vicenç) hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada.

Montfar -Segarra-

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

Poble, a la dreta del riu d’Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera i Montmaneu (Anoia).

La seva església parroquial (la Nativitat de Maria) és annexa de la de Pallerols.

Montfalcó Murallat

(les Olugues, Segarra)

(o Montfalcó del Duc, o de les Oluges) Poble (601 m alt), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial (Sant Pere), formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic.

Era de la jurisdicció del duc de Cardona.

Montesquiu -Pallars Jussà-

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (715 m alt), fins al 1970 del municipi d’Orcau, al nord-oest del terme, al vessant septentrional del coll d’Orcau, dominant el pantà de Talarn.

De la seva església parroquial (Sant Serni) depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt.

El segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell.

Montesclado

(Farrera, Pallars Sobirà)

Poble (1.160 m alt), a la coma de Burg, al nord del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.

L’església parroquial (Sant Esteve) és moderna; en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al segle XIX, del municipi de Montesclado.

L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble.

Montenartró

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble (1.299 m alt), a la Ribalera, a l’esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm.

De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn l’església de Romadriu de la Ribalera.

Montellà de Cadí -Baixa Cerdanya-

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Vila (1.158 m alt), al Baridà. És encimbellada a l’esquerra del Segre.

L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839. L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell.

Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet, després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana.

Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbó de Baridà.

Monteia

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(o Montella) Llogaret, situat damunt els cingles de Montella, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró.

L’antiga parròquia de Sant Miquel de Monteia depèn actualment de la de Tortellà.