(Llorac, Conca de Barberà)
Llogaret (843 m alt), al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l’alt Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
És centrat per les restes de l’antic castell de Montargull i de l’església parroquial de Sant Jaume, antiga capella del castell, en part romànica.
El segle X pertanyia al terme del castell de Queralt.
(o Montardit de Dalt) Poble (946 m alt), dins l’antic terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant occidental del tuc de la Cometa i desemboca al seu col·lector a Ribera de Montardit.
De la parròquia (Santa Cecília) depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons.
(Coll de Nargó, Alt Urgell)
Poble (1.134 m alt) i antic municipi (83,93 km2), incorporat el 1969 a l’actual. Situat dalt d’un turó. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
El lloc és esmentat ja el 839; des de mitjan segle XIII era del vescomtat de Castellbó, dins el quarter d’Organyà.
L’antic terme comprenia els pobles de Sallent d’Organyà, Valldarques i Perarrua, les caseries dels Prats i Estremós i l’antic terme i masia de Fenollet.
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
(o Montant de Tost, o Montau) Poble (1.136 m alt), dins l’antic terme de Tost, situat als vessants meridionals de Purredó, sobre el congost de Tresponts.
És format per tres nuclis: Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases.
L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs.
Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Susanna.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble i capital del municipi, es troba al pla de Montagut, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.
A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut, el santuari marià del Cós, prop de les ruïnes de l’antic castell de Montagut.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Veïnat, prop de les restes de l’antic castell de Montagut, que s’aixequen en un turó a l’esquerra de la carretera de Girona a Olot.
El castell, bastit probablement al segle XIII, fou donat per Pere II a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de Sant Pere de Galligants.
Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat.
(Alcarràs, Segrià)
Llogaret, situat al nord del poble, prop de la sèquia de Pinyana, propietat, en bona part, del capítol de la catedral de Lleida, antic senyor jurisdiccional.
Antic poble de contribució de Lleida, despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX arran de l’establiment dels nous regadius del canal d’Aragó i Catalunya.
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau.
L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica.
Formava part de l’antic terme de Betlan.
Dades dels Països Catalans 