Arxiu d'etiquetes: pobles

Lledó d’Algars (Matarranya)

Deixa un comentari

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 15,44 km2, 458 m alt, 169 hab (2014)

(of: Lledó)  Situat a la riba esquerra del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que en forma el límit oriental, davant el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). La zona forestal està format principalment per pinedes.

L’economia es basa en l’agricultura de secà (conreus mediterranis: oliveres, vinya, ametllers i cereals); el regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofita l’aigua del riu. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Tortosa.

La població ha disminuït durant tot el segle XX a causa de l’emigració, especialment cap a Barcelona.

El poble és prop del riu; hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Jaume. Al sud-oest del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa.

Llauró (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)

(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.

Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.

Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.

Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.

Llaurí (Ribera Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014)

Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l’est d’Alzira. L’àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes.

L’agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l’arròs, en regressió els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. Àrea comercial d’Alzira. La població tendeix a disminuir.

El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí.

El terme comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i l’enclavament de Matada.

Enllaç web: Ajuntament

Llanera de Ranes (Costera)

12 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)

Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.

L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.

El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l’enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà.

Enllaç web: Ajuntament

Lançac (Fenolleda)

1 Resposta

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 5,19 km2, 280 m alt, 107 hab (2012)

(fr: Lansac) Situat al sector muntanyós que s’estén entre la vall de l’Aglí i la riera de Maurí. Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí. La part oriental del terme és coberta de boscs (bosc de Calridó i dels Llobats).

Agricultura, on destaca el conreu de vinya, amb denominació d’origen controlada i amb producció de vi de qualitat superior a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena. Hi ha una cooperativa vinícola. Explotació de jaciments de feldspat, un dels més grans centres productors de la vall de l’Aglí i que hom destina a la fabricació de vidre (Saint-Gobain), de porcellana (Llemotges) i de rajola. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al peu de l’anomenat roc de Lançac (500 m alt), prop de les ruïnes de l’antiga torre de Lançac.

Jújols (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,11 km2, 975 m alt, 47 hab (2012)

Situat a l’esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda.

Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d’hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha anat disminuint durant tot el segle XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s’ha estancat.

El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (segle XI), que conté una marededéu de fusta del segle XIII.

Jóc (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012)

(fr: Joch) Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer.

L’economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul.

Al poble s’hi conserven restes de les muralles (construïdes al segle XVI) i del castell de Jóc (segle XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l’església actual, de Sant Martí (segle XVIII), conserva el retaule de l’altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau (pare).

Iàtova (Foia de Bunyol)

9 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 120,24 km2, 420 m alt, 2.136 h ab (2014)

(cast: Yátova) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d’oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar.

Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s’aprofita l’aigua de fonts. Àrea comercial de València. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de la població activa del municipi.

El poble està a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón.

Herbers (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 27,12 km2, 672 m alt, 54 hab (2014)

(ant: Herbers Jussans, cast: Herbés) Situat al peu de la serra de Sant Cristòfol, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la comarca de Matarranya, el terme és drenat pel riu Tastavins.

Agricultura de secà (cereals i patates) i molt poc de regadiu. Granges amb ramaderia estabulada. Àrea comercial de Morella. L’emigració és constant des de mitjans del segle XX.

El poble és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall. Hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Bartomeu, i les restes del palau senyorial. Fou centre de la baronia d’Herbers i formà part del municipi de Morella entre el 1920 i el 1960.

Dins el terme hi ha el santuari del Sargar.

Enllaç web: Ajuntament

Guingueta d’Ix, la (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,85 km2, 1.130 m alt, 1.233 hab (2013)

(fr: Bourg-Madame) Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d’aquest pel Reür.

Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà.

El poble es troba a l’aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l’origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí que unia Ix amb Puigcerdà.

El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d’Ix a la Guingueta, l’administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame.

El 1973 li fou annexat l’antic terme de Càldegues.