Arxiu d'etiquetes: pobles

Macastre (Foia de Bunyol)

4 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar.

Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s’hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. Àrea comercial de Bunyol. La població, molt afectada per l’emigració, s’ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, on s’aixecava l’antic castell de Macastre, d’època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.

Loriguilla (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 72,42 km2, 110 m alt, 1.879 hab (2014)

Gran part del territori és dins la comarca veïna dels Serrans, en zona de parla castellana, a la conca mitjana del Túria.

Bona part d’aquestes terres, com també l’antic poble, acabaren inundats pel pantà de Loriguilla, fet que ha provocat el trasllat de la població a una propietat del terme de Riba-roja de Túria, on ha estat edificat el nou poble sense que aquest hagi perdut la jurisdicció sobre el terme primitiu. Una bona part del terme és coberta de boscs de pins i carrasques, molt malmesos pels incendis.

L’agricultura de regadiu és dedica preferentment al conreu de tarongers. Àrea comercial de València.

El poble és situat a l’esquerra del Túria. El poble antic, d’origen islàmic, formà part del vescomtat de Xelva, i l’església parroquial, del segle XVIII, era dedicada a sant Joan.

Llupià (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,88 km2, 104 m alt, 1.960 hab (2012)

(fr: Llupia) Situat a l’esquerra del Canta-rana, afluent del Rard, a la zona est dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme.

La principal riquesa és el conreu de la vinya, que produeixen vi de taula, vi de qualitat superior de les costes de l’Alt Rosselló i vi dolç natural. També hi ha conreu de fruiters (albercocs), cereals i hortalisses. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Perpinyà.

El fort creixement demogràfic experimentat des del 1960 respon a la proximitat de Tuïr i Perpinyà, on treballa bona part de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Tomàs (esmentada ja el segle XI), hi ha restes, també, de l’església de Sant Romà (segle X).

El municipi comprèn, a més, el santuari marià i antic poble de Vilarmilà.

Llosa de Ranes, la (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 7,13 km2, 106 m alt, 3.610 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme.

El terme és pla i l’agricultura n’és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l’alimentària i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del segle XVIII.

Poble d’origen islàmic (Ranes), és a la plana, al límit entre el secà i el regadiu; l’església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1685-90.

El municipi comprèn, a més, el balneari i santuari de Santa Anna i les pertinences del Rastell, el Serradar i els plans de l’Emperador i del Camí. El 1965 li fou agregat el territori del banc de la Carretera, abans, de Xàtiva.

Enllaç web: Ajuntament

Llosa de la Plana, la (Plana Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 10,03 km2, 19 m alt, 972 hab (2014)

(o Llosa d’Almenara) Situat al nord de la serra d’Almenara, al sud-est del municipi de la Vall d’Uixó, vora la costa. Al nord està accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.

Bona part del terme és ocupat pels conreus; al regadiu es conreen especialment tarongers, al secà predominen els garrofers. La ramaderia (bestiar oví) és poc important. Indústries derivades de l’agricultura (conserves fruiteres). Incipient activitat turística. Àrea comercial de València. La població ha crescut al llarg de tot el segle XX, especialment durant el període 1960-80.

El poble és prop de l’antic camí de Barcelona a València i és d’origen islàmic; l’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador.

El terme comprèn, a més, una part del barri turístic i marítim de Casablanca, en part a Almenara.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou d’En Fenollet (Costera)

6 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,53 km2, 75 m alt, 927 hab (2014)

(ant: Fenollet) Al sector est del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d’Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovés.

Les sèquies derivades de l’Albaida fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l’arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Àrea comercial de Xàtiva. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll.

El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou de Sant Jeroni (Safor)

9 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,47 km2, 98 m alt, 546 hab (2014)

(ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d’Ador, ocupat per pinedes.

Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d’aviram. Àrea comercial de Gandia. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada.

El poble és d’origen islàmic, que restà despoblada amb l’expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L’església parroquial és dedicada a sant Roc.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou de la Corona (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,04 km2, 12 m alt, 133 hab (2014)

(o el Poblenou de la Corona; cast: Lugar Nuevo de la Corona) Al sud de València.

L’agricultura de regadiu, que aprofità la sèquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació. La principal activitat industrial són tallers de mobles. Àrea comercial de València.

A causa de la reduïda extensió del terme, el poble té gairebé exclusivament funció residencial, agrupant tota la població del municipi. Forma un continu urbà amb Alfafar i molt pròxim a Sedaví. Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu.

Llo (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)

Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.

La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.

Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.

El lloc és esmentat ja el segle IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió.

Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet.

Llíber (Marina Alta)

10 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014)

Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (el Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és inculte (pinar i garriga).

L’agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Àrea comercial de Benissa. La població, en descens des de mitjan segle XIX, a causa d’una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s’ha estabilitzat.

El poble s’agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l’església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. Antic lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d’Alcau.

Enllaç web: Ajuntament