Arxiu d'etiquetes: pobles

Montanui (Ribagorça)

36 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014)

(cast: Montanuy) Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats.

La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. Àrea comercial del Pont de Suert. La població es troba molt disseminada i ha disminuït notablement els darrers cinquanta anys.

El poble és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera.

El municipi comprèn, també, els antics termes de Bono i Castanesa, annexats el 1966, el santuari marià de Buràs i els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Castener de Noals i Escané, les caseries d’Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri i el llogaret de Vinyals.

Montanejos (Alt Millars)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014)

(ant: l’Alqueria Alta) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de Maimona. El terme s’estèn a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis.

La principal riquesa és l’agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d’estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d’aigua medicinal.

El poble, situat a la dreta del Millars, és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1782-98.

El terme comprèn, a més, el poble de Montanet o l’Alqueria Baixa i el 1974 hi fou annexat el municipi de Campos d’Arenós a causa de la construcció del pantà.

Enllaç web: Ajuntament

Montalbà del Castell (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012)

(fr: Montalba-le-Château) Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d’alzines.

L’economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l’elaboració de vi de denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Àrea comercial de Perpinyà. Notable descens demogràfic.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial i per l’antic castell de Montalbà.

La parla del lloc és de transició vers l’occità.

Monesma i Queixigar (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 62,6 km2, 1.025 m alt, 88 hab (2014)

(cast: Monesma y Cajigar) Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l’Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l’antic castell de Monesma.

El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l’agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. Àrea comercial de Graus.

El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l’antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de la Badia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta.

Molig (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,96 km2, 640 m alt, 212 hab (2012)

(fr: Molitg-les-Bains) Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome.

El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L’economia del municipi és dominada fa anys per l’explotació de l’estació balneària dels Banys de Molig, d’aigües sulfuroses, de fama continental. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del segle XIX.

Al poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, dins les quals es troba l’església parroquial romànica de Santa Maria.

Bell-lloc del Pla *

Deixa un comentari

(Plana Alta)

Antic nom del municipi de Benlloc.

Miramar (Safor)

2 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014)

Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.

El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.

El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Bellestar de la Tinença, el

3 Respostes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble (713 m alt) i antic municipi: 41,84 km2, a la Tinença de Benifassà, annexat el 1977 a l’actual. El poble està situat sobre un turó al centre d’una vall molt erosionada per les aigües que aflueixen al barranc de la Pobla.

Accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat, és drenat pel riu de la Sénia i d’altres cursos d’aigua.

Formà part de la tinença del monestir de Benifassà. El 1838, durant la Primera Guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals.

Bellestar, la Pobla del *

Deixa un comentari

(Vilafranca, Ports)

Veure> la Pobla del Bellestar  (poble).

Millena (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,79 km2, 634 m alt, 210 hab (2014)

(o Millena, o Billena de Travadell, o Billeneta) Situat a la vall de Travadell, al sud-est d’Alcoi. El relleu és accidentat per les serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina. La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, on predomina el secà amb cultius mediterranis (oliveres, vinya, ametllers, cereals). La terra de conreu és explotada per administració directa. La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí. Amb tot, l’activitat econòmica és més aviat escassa i la població, en conseqüència, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és d’origen islàmic, i hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, que depengué de la de Gorga. Pertangué al marquès de Guadalest i després al d’Ariza.

Enllaç web: Ajuntament