Arxiu d'etiquetes: pobles

Millars (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,12 km2, 102 m alt, 4.012 hab (2012)

(fr: Millas) Situat al Riberal, a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a banda i banda del riu. Al sector nord una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.

La base econòmica local és l’agricultura, especialment de regadiu, força mecanitzada, la qual es destina al conreu de fruites i verdures, i és possible gràcies als regatges derivats de la Tet i a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques. De secà s’hi conreen oliveres i, sobretot, vinya, que ha donat lloc a una cooperativa agrícola que produeix vi. Las activitats industrials van lligades a l’agricultura. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà, tendeix a creixer.

El poble, que conserva part de les muralles medievals, és a la dreta del Tet. Al començament del segle XVIII esdevingué centre dels marquesat de Millars.

Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.

Migjorn Gran, es (Menorca)

8 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 31,44 km2, 115 m alt, 1.470 hab (2014)

(o Sant Cristòfol des Migjorn) Fou segregat del des Mercadal el 1989, i situat entre aquest terme, Alaior, Ferreries i la costa de Migjorn.

La vida econòmica local es basa tradicionalment en l’agricultura, complementada els darrers decennis pel turisme (urbanització de la platja de Sant Tomàs). Àrea comercial de Ciutadella. L’any 1840 assolí el màxim de població amb 1.254 h.

El poble, a tres quilòmetres de la costa, es va formar a partir del 1769 al voltant de la capella de Sant Cristòfol, actual parròquia. El 1821 féu una temptativa de constituir-se municipi independent, que restà sense efecte a la fi del Trienni Liberal (1823).

Enllaç web: Ajuntament

Bel -Baix Maestrat-

1 Resposta

(Rossell, Baix Maestrat)

Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat.

D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I de Catalunya i estigué sota el domini del monestir de Benifassà.

Bedenga *

Deixa un comentari

(Baix Empordà)

Nom antic de la població de Bellcaire d’Empordà.

Mentet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)

(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.

El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.

El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).

Menera, la (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012)

(fr: Lamanère) Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d’Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l’alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes.

La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba), encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d’una fàbrica d’espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l’edat moderna, el despoblament s’ha accentuat.

El poble es troba al naixement del riu de Galdares.

El terme comprèn el veïnat d’Agafallops.

Meliana (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,73 km2, 12 m alt, 10.612 hab (2014)

Situat al litoral, en un territori pla, que forma una ampla platja sorrenca, al nord de València.

Els conreus de regadiu ocupen gairebé tota la superfície del terme i són alimentats amb aigua del Túria a través de la sèquia de Montcada, i són dedicats als conreus d’horta (melons, tabac, xufles, patates, cebes). La indústria, tradicionalment tèxtil i actualment molt diversificada, on destaca la ceràmica (mosaics i material refractari), la metal·lúrgia, de la fusta i l’alimentària; és l’altre gran motor de l’economia local. També hi ha ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de València. La població ha augmentat notablement, sobretot en el període 1960-80 i a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, és al llevant de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial dels Sants Joans, del segle XVI, va ésser reformada al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de l’Alqueria de Roca.

Enllaços web: Ajuntament – Institut Municipal de Cultura

Maurí (Fenolleda)

7 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)

(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.

El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.

Matet (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,89 km2, 586 m alt, 93 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra d’Espadà, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). Àrea comercial de València. La població ha minvat notablement.

El poble, d’origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista.

Enllaç web: Ajuntament

Matamala (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012)

(fr: Matemale) Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d’Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l’est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament.

L’economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l’explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan segle XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles.

El poble és en un turó, a l’esquerra del riu.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala.