Arxiu d'etiquetes: pobles

Montitxelvo (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.

Enllaç web: Ajuntament

Montferrer (Vallespir)

10 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012)

Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges.

Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins.

El poble s’assenta al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer.

Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera.

Benarrosa *

Deixa un comentari

(els Poblets, Marina Alta)

Altre nom del poble de Mira-rosa.

Benagéber *

Deixa un comentari

(Serrans)

Nom castellà del municipi de Benaixeve.

Montesquiu d’Albera (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)

(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).

El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.

Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).

Montescot (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,02 km2, 14 m alt, 1.712 hab (2012)

Situat al nord-oest d’Elna, al Riberal.

En un terreny pla i molt conreat: fruiters i verdures al regadiu i vinyes al secà, aquesta última és la riquesa principal i produeix vins de qualitat superior (de la zona de Rosselló dels Aspres) i vins d’aperitius. La ramaderia ovina, bovina i equina ha esdevingut el complement econòmic de l’agricultura. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha experimentat un ascens notable, per influència de Perpinyà, on treballa part de la població activa.

El poble és establert vora l’església parroquial i creuat per la carretera d’Elna a Tuïr. Fou centre de la baronia (després varvassoria) de Montescot.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Valric i diversos masos.

Montboló (Vallespir)

4 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012)

Situat a l’esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló).

L’agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i farratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L’economia es manté en part gràcies a l’existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d’Arles.

Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos.

Bellver * -Mallorca-

Deixa un comentari

(Mallorca)

Antic nom de la població de Sant Llorenç des Cardassar.

Bellpuig -Rosselló-

4 Respostes

(Prunet i Bellpuig, Rosselló)

Poble, situat a la carena que separa les valls dels rius Ample i de les Bules, al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m alt, i arruïnat).

Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra, i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós.

Montaverner (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)

Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.

El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.

Enllaç web: Ajuntament