Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros.
Antic nucli d’habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d’estiueig i de turisme.
Arxiu d'etiquetes: platges
Marbella, platja de la *
Veure> platja de la Mar Bella (platja de Barcelona).
Mar Bella, platja de la
(Barcelona, Barcelonès)
(o de la Marbella, o Marvella) Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs.
Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles.
Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria.
Hom projecta de construir-hi un seguit d’espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.
Llevant, costa de
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
Lleó, golf de
Ansa de la mar Mediterrània nord-occidental, entre el cap de Creus, a l’oest, i el delta del Roine, a l’est.
Les costes són de navegació difícil pel relleu que presenten (baixes, arenoses, amb abundants albuferes).
Ports principals: Marsella i Seta.
Llarga, platja
(Tarragona, Tarragonès)
Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.
Llafranc
Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d’en Blanc.
És un important centre turístic, residencial i d’estiueig. Té un petit port esportiu.
Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.
Hospitalet de l’Infant, l’
18 Respostes
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble i principal nucli del municipi. Situat a la costa, prop de la desembocadura del riu de Llastres, a l’est de Vandellós, el cap municipal.
Ha tingut un considerable creixement demogràfic al llarg del segle XX, degut especialment al turisme.
Francàs, el
Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l’antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Fosca, la -Baix Empordà-
Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s’Alguer, prop de l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
És un centre d’estiueig.
Dades dels Països Catalans 