(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat i antiga partida, a l’interfluvi del riu d’Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella).
Antiga alqueria islàmica del terme d’Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats.
Llogaret, situat al sector sud-oriental del terme, al pla de Nieva; ha esdevingut cap del municipi en ésser negat Benaixeve pel pantà del seu nom.
L’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII, ha esdevingut parròquia.
Dena, situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes.
Antic balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell).
Situat a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
(Menorca)
Sector de l’illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants.
S’oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania.
Petit planell (1.058 m alt) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l’oest la foia d’Aiora (al límit amb Múrcia).
Damunt seu hi ha les restes d’un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica.
(cast: La Matanza) Parròquia rural, que comprèn el camp de la Matanza, estès des de la serra d’Oriola, que el separa de la vall del Segura, i el terme de Benferri, a la rambla de Redavà, al nord de la ciutat.
Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas.
L’església parroquial (el Remei) fou fundada al segle XVIII com a ajuda de la parròquia del Salvador d’Oriola.
(Pla d’Urgell / Urgell)
Antic nom de l’extensa plana del pla d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 