Barri marítim del municipi.
(Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa)
Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca).
És un centre turístic.
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí (1891-1903) l’actual edifici neogòtic.
Partida de regadiu, al límit amb el terme de Borriana.
Despoblat. Era una alqueria pertanyent a l’orde de l’Hospital des del 1271.
(Fanzara, Alt Millars – Suera / Tales, Plana Baixa)
Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 13,44 km2, 7 m alt, 2.853 hab (2014)
(fam: Xinxes; cast: Chilches) Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d’Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana.
Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d’extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila s’assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l’església parroquial de l’Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d’època romana.
A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes.
Enllaços web: Ajuntament – Associació Cultural Ràfol
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014)
(o la Vilavella de Nules, cast: Villavieja) Situat als darrers contraforts orientals de la serra d’Espadà, envoltat pel terme de Nules.
Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d’espart per a la indústria espardenyera. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d’aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments.
La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l’ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d’origen probablement pre-musulmà.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 55,12 km2, 42 m alt, 50.755 hab (2014)
Situat prop del litoral mediterrani, a la riba dreta del Millars, al nord de la comarca, al límit amb la Plana Alta.
L’agricultura ocupa bona part del territori municipal, amb predomini del regadiu sobre el secà. El regadiu, d’ascendència musulmana, és regit des del final del 1870 per una comunitat de regants. S’aprofiten les aigües derivades del Millars, i des del començament del segle XX l’extreta de pous, que ha permès d’ampliar l’àrea regada. El conreu més estès és el dels cítrics, implantat a mitjan segle XIX per substituir els conreus tradicionals (lli, cànem, canya i morera). Als sectors de secà predominen els garrofers i ametllers, seguits per la vinya i les oliveres. Predomina la petita explotació agrària. Indústria alimentària (licors, sucs de fruites i turrons), de derivats de la fusta (serradores i tallers de mobles), de fabricació de materials per a la construcció, adoberies i gèneres de punt Àrea comercial de Castelló de la Plana.
A la ciutat destaquen l’església arxiprestal de Sant Jaume, del segle XVIII, la de la Sang, l’antic convent del Carme, el santuari de Sant Pasqual Bailon i la plaça Major, en part porxada. Santuari marià de Gràcia..
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 67,10 km2, 118 m alt, 31.828 hab (2014)
(o la Vall-llarga o la Vall del Duc) Situat a la vall d’Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d’Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre.
Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s’havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens (immigració).
La ciutat és a l’esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l’església parroquial de l’Àngel Custodi (segles XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l’església parroquial de l’Assumpció, amb portada i campanar barroc (segle XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep.
Poblat ibèric de la Punta d’Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal.
Fou centre de la fillola de la Vall d’Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d’Uixó.
Enllaços web: Ajuntament – Penya Cicloturísta
Dades dels Països Catalans 