(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)
Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.
Cognom amb que són coneguts el caricaturista català Alfred Pascual i Benigani (1902-95) i la lacadora catalana Enriqueta Pascual i Benigani (1905-69).
(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)
Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.
Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.
(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 1921 – ? )
Pintora i gravadora. Ha obtingut diversos premis.
Ha destacat pintant temes florals i natures mortes.
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)
Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.
(Barcelona, 1890 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha treballat molt com a escenògraf, principalment per al teatre del Liceu.
És autor d’aiguaforts molt notables.
(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.
Ha destacat també com a dibuixant.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945)
Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura de gènere.
Dades dels Països Catalans 