Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Calvó i Caldés, Pasqual

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)

Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.

Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.

També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.

Calbet i Riera, Vicent

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )

Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.

Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.

Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.

Calbet, Pere

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.

També fou bon il·lustrador.

Caffaro i Jaume, Pere

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)

Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.

Conreà especialment el retrat i la natura morta.

Cabrera i Cantó, Ferran

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)

Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.

Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).

Cabanyes, Antoni de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D’estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio.

Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523).

Cabanes i Prunés, Estanislau

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)

Pintor. Destacà també com a dibuixant.

Cabanes, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – València, segle XVI)

Pintor. Actiu a València entre el 1472 i el 1538. Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià.

En 1493-94 pintà el retaule de la capella de la Generalitat de València, i l’any 1506, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús i la taula d’estil italià que representa la Santa Cena, conservada avui a l’ajuntament de València.

Busquets i Servera, Sebastià

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)

Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.

A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.

Buades i Frau, Agustí

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)

Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.

Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.

Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.