(València, 1857 – Argentina, 1896)
Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.
Capuz, Jacint
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Capdebós, Pere
(Perpinyà, 1797 – París, França, 1836)
Pintor i filantrop. Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en col·laboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort.
Llegà al museu les seves col·leccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució.
Canturri i Vilamala, Macià
(Barcelona, 1868 – 1948)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines.
Canet lo Roig, mestre de
(País Valencià, segle XVI)
Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, vers 1530), Onda i Cortes d’Arenós.
Canet i Font, Ramon
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1950 – )
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Als seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada (1960-70), arribà a la nova figuració de l’època.
Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció. El 1973 exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma.
Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80), grup del qual fou un dels protagonistes. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals de pintura.
Camaron i Melià, Manuel
(Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806)
Pintor. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l’església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc Xavier Aspiroz.
Camaron i Melià, Josep Joan
(Sogorb, Alt Palància, 26 desembre 1760 – Madrid, 11 gener 1819)
Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Manuel. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma.
En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812).
Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia.
Camaron i Bonanat, Josep
(Sogorb, Alt Palància, 18 maig 1731 – València, 14 juliol 1803)
(o Boronat) Pintor. Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l’Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià.
La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures.
Se’n conserven obres en esglésies, museus i col·leccions privades del País Valencià, Madrid, Barcelona, etc.
Fou el pare de Josep Joan i de Manuel Camaron i Melià.
Cámara i Gozálvez, Pere
(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.
Calbó i Caldés, Pasqual *
Veure> Pasqual Calvó i Caldés (pintor i matemàtic menorquí, 1752-1817).
Dades dels Països Catalans 